El retrocés independentista no s'ha produït només en l'esfera institucional. Si bé a la societat continua existint -així ho demostra la demoscòpia- un gruix a favor del dret a l'autodeterminació, igual que amb els partits polítics, les entitats independentistes també han perdut centralitat i adeptes. Un dels casos és el Consell de la República, que s'ha anat empetitint després d'una presentació triomfal liderada per Carles Puigdemont fa sis anys, i que ara afronta el repte de refer-se, superar la polèmica per les despeses del vicepresident, Toni Comín, i iniciar una nova etapa sense l'expresident de la Generalitat, que ha assumit de nou la presidència de Junts, al capdavant.
"No representa la transversalitat necessària", "s'ha matat el Consell", "s'hauria de repensar". Són tres veus diferents consultades per Nació de persones vinculades amb l'entitat des del seu inici, que no es mostren gaire optimistes sobre el futur de l'entitat, que ha quedat alineada amb les tesis i els dirigents de Junts. Aquest dimecres el Consell ha anunciat que convoca un procés congressual per escollir nous lideratges arran de la nova etapa de Puigdemont. Ja estava previst que el flamant líder de Junts deixés el càrrec al Consell per "coherència". Però el cert és que aquest fet s'ha accelerat de manera estrepitosa pel cas de les depeses de Comín. Quins elements estan marcant la complexa situació que viu l'organisme?
Les despeses de Comín
L'auditoria externa del Consell recull que el "comptable de l'entitat considera" que el vicepresident de l'entitat va gastar més de 15.000 euros en unes despeses "no justificades". En tot moment, Comín ha defensat que són diners que va destinar a actes i reunions per representar l'entitat a la Catalunya Nord. En les últimes setmanes, i més després de l'auditoria i en concret en una reunió del 30 d'octubre, diversos membres de la direcció van demanar-li que dimitís i davant la negativa d'aquest, van amenaçar de plegar. Fonts coneixedores asseguren que va ser l'"àmplia majoria" qui va fer aquest reclam.
Una d'aquestes persones va ser David Caldeira, exregidor de la CUP i militant de Poble Lliure, que davant "l'enrocament" de Comín va presentar una carta divendres al Consell anunciant la seva dimissió, criticant les "irregularitats" en les despeses i també la pèrdua de "transversalitat" del Consell. La implicació del partit amb l'entitat pensada per dirigir el moviment independentista des de l'exterior queda en entredit. Davant d'aquest avís, Puigdemont va decidir convocar una reunió d'urgència, dilluns, i cessar tot l'equip. Des d'aquest moment, una gestora s'encarregarà de portar l'entitat fins al congrés, que tindrà com a repte, a banda, sanejar els comptes ja que la situació financera del Consell és complicada. Diverses fonts asseguren que també van deixar el càrrec Lluís Puig i Montserrat Corrons, també queixosos per l'actitud de Comín, tot i que no ho han volgut confirmar.
La presidència de Puigdemont a Junts
Puigdemont va deixar la presidència de Junts el 2022 per centrar-se en el Consell de la República i ara plega de l'entitat per dedicar-se en exclusiva al partit. Així ho va comunicar als membres del consell fa unes setmanes i ho va oficialitzar dilluns, posant punt final a l'entitat que va impulsar com el "govern a l'exili". No era un moviment que hagués de fer segons el codi general del Consell, que no rebutja la duplicitat de càrrecs, però el juntaire així ho ha decidit.
Diverses veus de Junts, que ara volen aprofitar la desfeta d'ERC per fer una OPA independentista, consideren que l'organisme, amb el retorn imminent dels exiliats, ja ha esgotat la seva funció i que ara els toca als juntaires replegar la unitat. Això no és compatible amb l'existència de l'entitat a l'exili, consideren. A banda de Puigdemont, altres dos membres de la direcció Consell han passat a l'executiva de Junts i no preveuen continuar en l'organisme: Antoni Castellà i Teresa Vallverdú.
El desgast de l’entitat després de sis anys sense refer la unitat
L'entitat va néixer l'any 2018 amb l'objectiu de refer la unitat després de la desfeta postreferèndum. Ja des d'un inici la participació d'ERC va ser mínima, i el 2020 es va trencar del tot per falta d'estratègia compartida. Pel que fa a la CUP, la representació en l'organisme -decidida en assemblea- no ha sigut força activa, si bé càrrecs d'una de les seves faccions, Poble Lliure, han mantingut l'activitat en la direcció.
Des del trencament amb ERC les crítiques del Consell -tant en declaracions públiques dels seus representants com en comunicats- contra el Govern de Pere Aragonès o l'estratègia dels republicans a Madrid han sigut constants i s'han viscut moments força tensos, com l'escridassada contra la republicana i expressa política Carme Forcadell en el cinquè aniversari de l'1-O organitzat pel Consell. El fet que els principals dirigents de l'entitat, Puigdemont i Comín, fossin tots dos de Junts, no ha ajudat a projectar la imatge de suposada transversalitat.
I ara què?
Quin futur li espera, al Consell? Una de les veus properes a l'entitat considera que tant l'organització a l'exili com l'ANC -actualment liderada per Lluís Llach- necessiten un "replantejament conjunt" per unificar-se i sumar forces enmig de la divisió del moviment. Altres veus creuen que el Consell encara es podrà mantenir durant algun temps més, si bé auguren la seva dissolució.
Però qui ho presidirà? Si bé algunes fonts presents en les reunions del Consell asseguren que Comín ha expressat la voluntat de presidir l'entitat, el seu entorn ho nega i apunta que després de la polèmica per les despeses, és un "alleugeriment" la fi d'etapa. De fet, Comín ja va manifestar a les bases la intenció de deixar l'entitat el 2022, però s'hi va mantenir per petició expressa de Puigdemont. Altres veus apunten que el nou president només pot ser un representant a l'exili. Actualment, a banda de Puigdemont i Comín, Lluís Puig és el tercer polític de l'1-O que encara no ha tornat a Catalunya. Ara bé, no ha manifestat obertament la voluntat de liderar la nova etapa. Els escenaris són oberts.