No havien passat ni 72 hores del desastre que havia arrasat diverses comarques valencianes i Alberto Núñez Feijóo, líder estatal del PP, apareixia a València per responsabilitzar de la catàstrofe al president del govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez. Feijóo carregava contra l'Agència Estatal de Meteorologia i contra la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, ambdós organismes dependents de l'executiu estatal i que havien informat dels riscs meteorològics i dels escenaris fluvials durant la tràgica jornada del dimarts 29 d'octubre.
Els retrets de Feijóo pretenien redirigir el focus cap a Sánchez i alliberar Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana i baró del PP, de l'assenyalament per una més que controvertida gestió. Quatre dies després d'aquella visita al País Valencià, Feijóo ha practicat un revolt pronunciat en el seu discurs: ha demanat a la Moncloa que declari l'emergència nacional i, en conseqüència, que desproveïsca del comandament de la gestió del drama valencià a Mazón. La jugada compta amb una doble lectura: el reconeixement de la incapacitat del cap del Consell per encapçalar la resposta a la tragèdia, però també situar les llums sobre Sánchez i apartar-les del seu baró valencià.
La petició del màxim dirigent estatal de la formació de la gavina contrasta amb els moviments de Mazón. En hores baixes, amb una sensació de falta de suports del seu partit a escala espanyola i, fins i tot, valenciana, ha abandonat el format de les compareixences públiques -de vegades, sense preguntes- i ha emprès una minigira mediàtica per traçar un relat alternatiu. Una penúltima bala per escapar d'una situació delicadíssima, d'estar contra les cordes per aquell avís que va sonar quan els pobles ja acumulaven molts pams d'aigua als seus carrers.
Les crítiques ja ressonen a l'interior del PP valencià. Hi ha veus que retrauen haver-se envoltat de lleials i no de càrrecs amb capacitat de govern, i el president de la Diputació de València, el popular Vicent Mompó, s'ha vist forçat a fer mans i mànegues per temperar el malestar dels alcaldes amb l'actuació del Consell.
A la desesperada
El cap del Consell ha afirmat -als micròfons de COPE- que va demanar "tota l'ajuda possible abans de la revolució meteorològica" de la DANA i ha justificat l'enviament endarrerit de l'avís perquè la Conferència Hidrogràfica del Xúquer va desactivar durant tres vegades l'alerta hidrològica. En aquesta nova versió dels fets, Mazón es contradiu: l'endemà d'aquella jornada terrorífica al País Valencià va sostenir -en contra del que marca la legislació competencial- que la responsabilitat d'enviar l'avís als telèfons mòbils dels ciutadans de València corresponia al govern espanyol de Sánchez.
La descàrrega de responsabilitat amb la Conferència Hidrogràfica del Xúquer xoca amb les funcions d'aquest organisme, destinat a recollir les dades de pluviometria i el nivell dels llits fluvials, però no a emetre cap avís hidrològic. És el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat Valenciana qui ostenta aquesta funció. En aquell dimarts desolador del 29 d'octubre, aquest òrgan va comunicar a les 12:20 una alerta pel que fa a la crescuda del cabdal del barranc del Poio, el causant de la inundació de les poblacions de la comarca de l'Horta Sud. Encara més, a les 11:45 el mateix organisme havia enviat una altra alerta hidrològica sobre l'augment del cabdal del riu Magre, afluent del Xúquer i causant de les inundacions a la Ribera Alta.
Mazón, per reblar el clau, ha defensat que va demanar l'activació de la Unitat Militar d'Emergències (UME) a les 15:21 hores d'aquell dimarts tràgic. "Vaig demanar tota l'ajuda possible", ha expressat. Les comunicacions a les xarxes socials d'Emergències de la Generalitat Valenciana mostren com es va sol·licitar l'actuació de l'UME només per a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena. En aquell moment, va activar l'alerta 2 per aquella zona i quatre hores més tard va estendre aquest nivell de risc al conjunt de la província de València.
Desbordat amb la tragèdia
El baró valencià del PP s'ha mostrat desbordat durant aquesta crisi. Acostumat a una estada al Palau de la Generalitat Valenciana fonamentada en continguts despreocupats a les xarxes socials i amb una agenda amb menys càrrega de gestió en comparació al Govern del Botànic, Mazón arrossega la penitència de la seua tardana reacció durant el dimarts del desastre. Quan el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat Valenciana va enviar dues alertes hidrològiques, el cap del Consell sostenia que el temporal amainaria a les 18:00 hores i que no s'havia detectat cap avís de risc en el cabal del riu Magre.
Malgrat que al matí ja s'havien produït inundacions a la Ribera Alta i de les precipitacions intensíssimes a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena, el govern valencià del PP no enviaria l'avís d'emergència fins a les 20:12. En aquell moment, amb l'Horta Sud ja colonitzada per les aigües torrencials, compareixeria per aconsellar que els valencians s'informaren pels canals oficials. Ja no intervindria més fins a la mitjanit, visiblement sobrepassat, per negar el col·lapse evident del 112 i comunicar les primeres víctimes mortals.
L'executiu que encapçala trigaria dos dies a demanar formalment el desplegament de les forces armades -ho faria el dijous de vesprada- i ignoraria entre dimecres i el divendres els oferiments del Govern de Salvador Illa de proporcionar efectius dels Mossos d'Esquadra, bombers i agents forestals, així com les proposicions dels treballadors contra el foc del País Basc. Amb els carrers inundats de fang, poblacions sense llum i aigua potable i unes estampes de destrucció pròpies d'una guerra, deixaria dimecres i dijous sense activar els bombers forestals de la Generalitat Valenciana.
Mazón sembla actuar amb diverses marxes menys en comparació a la magnitud de la tragèdia. "La coordinació amb el president del Govern i amb el ministre , Fernando Grande-Marlaska, és molt bona. Jo no faig més que demanar efectius al mateix temps que la radiografia de les necessitats va creixent", va indicar divendres passat sense confrontar amb Sánchez. Solament el dissabte, quan totes les mirades apuntaven a la seua figura, va paralitzar durant vuit hores el centre d'emergències per desafiar Sánchez i anunciar un pla de xoc. Són els seus cops d'efecte, com la gira mediàtica d'aquest dilluns, per reactivar una imatge amb una baixa cotització política.
«Mazón, dimissió»
En una jornada complicada per al cap del Consell, amb Feijóo traslladant un missatge de qüestionament de la seua capacitat, Mazón convocava un ple extraordinari que desencadenava tota mena de rumors. Compromís havia exigit la seua dimissió i una comissió d’investigació a les Corts Valencianes, però Mazón ha buscat recuperar la seua imatge amb l’anunci d’un pla inversor xifrat en 31.400 milions d’euros, amb 7.000 milions dedicats a refer el teixit empresarial arrasat per la DANA. El president valencià, d’aquesta manera, força el govern espanyol a finançar la seua bateria de mesures. Ara bé, l’anunci no servia per espantar l’ombra de la seua gestió. Des de fora del Palau de la Generalitat Valenciana, s’han sentit quan compareixia el clam de Mazón, dimissió.