Opinió

Medicina amb propòsit

«En temps d’incerteses, de complexitats, d’ambigüitats, de volatilitat cal donar respostes robustes, eficaces, ètiques, participades i sostenibles»

Marina Geli
08 de juliol de 2024, 19:00

El Dr. Lluís Salvador-Carulla, en el context del seminari del passat 27 de juny “Atenció integrada social i sanitària en Salut Mental” a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, ens indica els canvis més importants en els ecosistemes de salut que han d’orientar-se a les necessitats de les persones i les comunitats. De la medicina basada en l’evidència a la medicina amb propòsit.

Salvador-Carulla (Barcelona, 1958) és un doctor en psiquiatria, expert en l’avaluació dels sistemes de salut. Catedràtic de Discapacitat Mental i Salut Mental. Professor de les Universitats de Camberra, Sidney i Cadis, consultor de l’Organització Mundial de la Salut, de la Comissió Europea, del Govern de Catalunya (2004-2010), del Govern Espanya i de moltes CCAA espanyoles i organitzacions sanitàries. Expert per la planificació i avaluació de serveis i sistemes de suport a les decisions en l’atenció social i sanitària. Enfocament especial a l’envelliment de la població, a les persones amb discapacitat i en les polítiques de salut mental. Actual codirector adjunt de l’Institut d’Investigació en Salut de la Universitat de Camberra i assessor del Pla Integral de Salut mental d’Andalusia. El Dr. Salvador-Carulla comparteix la necessitat que l’atenció sanitària basada en l’evidència evolucioni a una política “informada per l’evidència” a través de l’addició de “big data”, bases de dades administratius i observacionals i del context local.

Política guiada pel coneixement amb la incorporació d’experts en el desenvolupament de sistemes de suport a la decisió. La política de salut informada per l’evidència no és piramidal sinó un procés en què l’evidència ha de ser compartida amb el context personal i comunitari. Les creences, les preferències i capacitats de les persones, les consideracions polítiques, tradicions, experiències anteriors, univers mediàtic i limitacions pressupostàries comptem al costat de l’evidència i dels experts.

La Medicina basada en l’evidència ha de ser complementada amb l’entorn i l’efectivitat de la implementació real. D’una fórmula piramidal a un esquema de columnes gregues on totes tenen la mateixa importància que l’evidència de la recerca. Per decidir i avaluar polítiques cal integrar:

  1. Experimentació. RCTs (Randomized controled trials, en català PCA, prova controlada aleatòria).
  2. Observació. Anàlisi ecològica.
  3. Context. Geografies, estils de vida, comunitats.
  4. Cultural. Història. Espiritualitat, costums.
  5. Coneixement expert, format i tàcit.
  6. Experimental. Pacients, persones en primera persona, familiars, cuidadors amb els professionals.

Els ecosistemes de salut han d’orientar-se al propòsit de cobertura de les necessitats, problemes reals i preferències de les persones i han de ser implementables i sostenibles.

El coneixement científic ha de disposar de laboratoris que processin tota la diversitat de les dades per posar coneixement. Evidència quantitativa basada en dades i a partir d’ací sumar-hi el coneixement basat en les experteses formals i tàcites.  Les agències d’avaluació sanitàries han d’incorporar la part social. La recerca, la corroboració per part de tots els actors de l'orientació de les polítiques i el pla d’implementació i avaluació són el camí. Els RCTs són font de ciència però per les polítiques de salut integrades cal sumar-hi la resta d’elements. Les agències esdevenen aquests laboratoris multidisciplinaris que gestionen dades, fan atles de recursos sanitaris i socials i posen a disposició aquest coneixement per la presa de decisions.

Les ciutats, els territoris esdevenen el laboratori real per l’anàlisi, per la implementació i avaluació de les polítiques de salut, integrant tot el context socioeconòmic, cultural, educatiu i mediambiental. Integrà definitivament la Salut Pública amb les xarxes de serveis en la comunitat.

La ciutat de Vic forma part de la xarxa mundial de ciutats saludables i sostenibles que va incorporà en el planejament urbanístic municipal els indicadors de protecció, promoció de la salut i prevenció. L’Ajuntament de Vic amb l a Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, amb el lideratge de la Dra Anna Mª Puig treballa conjuntament des del 2016 en projectes europeus i mundials.

El Dr. Salvador-Carulla comparteix com a Austràlia està mapejant els ecosistemes de salut amb aquesta mirada integral de totes les ciutats i territoris per transformar les polítiques de salut, de benestar, de salut mental i per adaptar-les a les necessitats de les persones, enfrontant els reptes de l’envelliment, de la diversitat, del malestar emocional.  Mapes de recursos de tots tipus per les persones amb demència i per les persones amb discapacitat indiquen la descoordinació, les duplicitats, la desconnexió entre sistemes. Trencar la distància entre sistemes de salut, social, educatiu i les connexions i la realitat de les comunitats. Deixar endarrere el treball fragmentat.

Catalunya ha de fer aquesta aposta, disposa de capacitats i d’experiències parcials. L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) pot ser aquest nou laboratori per l’avaluació i la presa de decisions de l'Ecosistema de Salut. L’Agència d’Atenció Integrada social i sanitària i la de Salut Pública treballant conjuntament amb tots els sistemes.

En temps d’incerteses, de complexitats, d’ambigüitats, de volatilitat cal donar respostes robustes, eficaces, ètiques, participades i sostenibles. Les respostes simples són fakes. La medicina basada en el propòsit.

Metgessa de vocació, soc coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista.

El més llegit