L’Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix que les onades de calor són una crisi global de salut pública que provoca unes 500.000 morts anuals a tot el planeta. L’escalfament local i global empitjora les conseqüències en la salut de les persones més vulnerables per raons d’edat, salut o condicions socioeconòmiques. A Catalunya existeix un Pla operatiu per prevenir els efectes de la calor sobre la salut (POCS) des del 2004, després de l’evidència de les onades de calor de l’estiu l’any 2003 a l’Europa occidental, i molt especialment, a les ciutats.

El binomi clima i salut és una de les principals preocupacions actuals del planeta. L’augment de les temperatures tenen un impacte directe en el benestar, incrementant el risc de mortalitat. Les onades de calor, augment sostingut mínim tres de dies, de més d’un grau de les temperatures màximes analitzades de sèries històriques. A Catalunya, hi ha evidència que cada augment d'1 °C en la temperatura màxima augmenta la mortalitat en un 3,3%.

L’escalfament del planeta i la globalització poden produir impactes negatius sobre la salut de les persones. Els efectes principals són les onades de calor, la possibilitat de brots de malalties de transmissió per vectors abans endèmics de climes tropicals, de malalties emergents i reemergents. La contaminació de l’aire, del sòl, la disponibilitat i qualitat de l’aigua i els esdeveniments meteorològics extrems, inclosos les illes de grans incendis forestals són determinants. L’envelliment de la població i les calors urbanes són factors agreujants.  Aquests efectes també impacten en les economies productives, en la seguretat i abastaments alimentaris. Més de la meitat de les morts relacionades amb la calor durant els estius s’haurien pogut evitar si no existís l’escalfament global i local. Si augmentem la naturalització de les ciutats podríem reduir un 30% la mortalitat en les ciutats, segons estudis científics publicats. L’Institut de Salut Global, centre de recerca de BCN-Catalunya disposa de línies de recerca aplicada del binomi salut i clima i en especial la salut urbana.

L’OMS afirma que Europa és el continent que més ràpidament s’escalfa. La probabilitat d’onades de calor és cent vegades superior ara que l’any 2003. La setmana de Sant Joan d’enguany ha deixat més de 1.300 morts en quatre dies a Europa, la majoria majors de 65 anys.  Durant aquesta setmana d’enguany a Catalunya i a Barcelona la mortalitat va créixer per sobre de les mitjanes històriques. Un estudi publicat a Nature Medicina va estimar que l’any 2024 a Europa 64.000 estaven associats a onades de calor.

L’any 2004 el Departament de Salut, des de Salut Pública, va posar en marxa per primera vegada un pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS), des de l'1 juny a 30 de setembre,  en el que hi participaven també el Departament Drets Socials, el Servei Meteorològic de Catalunya, el Pla Integral Urgències de Catalunya (PUC), els ajuntaments i ens locals a Catalunya, l’Agència de Salut Pública de BCN, el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya i l’Institut de Medicina Legal de Catalunya. Els objectius del POCS són predir amb la màxima antelació les situacions meteorològiques de risc, minimitzar els efectes negatius d’una possible onada de calor sobre la salut de la població de Catalunya, en persones amb vulnerabilitats i coordinar les mesures i els recursos existents a Catalunya per fer front les onades de calor.

Les persones amb vulnerabilitats identificades són persones grans de més de 75 anys, nadons i infants, persones amb discapacitat física o psíquica amb limitacions de la seva autocura, persones amb malalties cròniques, persones amb diverses vulnerabilitats que viuen soles, persones amb condicions socials precàries, persones que treballen amb excés d’activitat física i a l’aire lliure i persones amb medicacions que afecten el sistema nerviós central). La recollida de dades sistemàtiques és important, temperatures, humitat i sèries històriques, previsions a 48-96 hores, monitoratge diari de defuncions a través de les funeràries, mortalitat hospitalària i morts judicials.

Actualment, en el POCS de Catalunya hi participen amb el lideratge de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i la de Barcelona, el Servei Meteorològic de Catalunya, la Xarxa de Vigilància Epidemiològica, l’Institut Medicina Legal i els departaments de Drets Socials, Empresa i treball, Interior, Educació amb l’Associació i Federació Catalana de Municipis i tots els serveis sanitaris, oficines de farmàcia comunitàries, els serveis socials, educatius, laborals i de lleure de Catalunya.

La calor de l’estiu del 2022 a Catalunya va provocar 2.269 persones mortes atribuïbles a la calor estival, l’any 2023,1.409 i l’any 2024, 1.154 persones mortes. Segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona l’any 2022 va haver-hi 535 persones mortes per l’increment de temperatures durant els mesos juny a setembre. L’any 2024, 236; l’any 2025, 370 persones mortes per increment de temperatures a BCN ciutat.

Si comparem el 2003, 2004 i 2024 les dades de població, esperança de vida i mortalitat anual a Catalunya confirmen que malgrat l’augment de l’esperança de vida, la població i la temperatura més alta, les accions són efectives per minimitzar els efectes a la salut de la calor estival i l’augment de dies amb temperatures extremes en un clima mediterrani. La població el 2003 a Catalunya era de 6,5 milions de persones, el nombre de persones que van morir aquell any van ser 60.076 persones, més homes que dones, la taxa bruta de mortalitat 9.0/1.000 habitants i esperança de vida 80 anys- L’any 2004 la població era de 6,7 milions de persones, 57.096 persones mortes, la taxa bruta de mortalitat 8.43 i més homes que dones. L’any 2024 la població catalana era de 8 milions de persones, el nombre de persones mortes 67.524, més dones que homes, esperança de vida de 84 anys, 81,5 anys homes i 86,7 anys les dones i la taxa de mortalitat 8.37/1.000 habitants. L’augment de mortalitat per altes temperatures efecte més a les dones per raons biològiques, però especialment socioeconòmiques donat que moltes més dones grans viuen soles.

El seguiment dels consells d’autocura, la climatització adequada dels habitatges, centres educatius, de lleure i esport, adequació dels llocs de treball i dels espais d’ús públic, la naturalització de les ciutats, els refugis climàtics i el suport familiar, veïnal i comunitari de les persones junt amb els serveis sanitaris i de salut pròxims són efectives.

La salut ambiental té un efecte en la salut humana i animal. El gran repte és desvincular l’evolució de l’economia a les emissions d’efecte hivernacle, la gestió de la biodiversitat, la gestió dels boscos, de la gestió del sòl, dels rius, mars i oceans i de les zones costaneres. El concepte Salut Humana, Animal i Mediambiental, “Una Salut”, “One Health” són ja indestriables. Igual que moltes infeccions i malalties inflamatòries tenen factors ambientals locals o globals.

El mateix increment de la temperatura sostinguda, les onades de calor, cada vegada més freqüents a la Mediterrània i a l’Europa occidental, amb climes típics de zones tropicals i subtropicals a l’estiu, obliguen a fer transformacions de fons i a prendre més consciència política però també individual i col·lectiva. La prioritat és fer canvis estructurals, a cada nivell, per prevenir l’augment de les temperatures.