Pallassos Sense Fronteres i la UAB uneixen esforços a favor dels refugiats

Les dues entitats col·laboren per reduir l'estrès post-traumàtic de la infància | El projecte se centrarà en la mainada que ha patit la guerra de Síria i Iraq, amb la possibilitat d'estendre aquest treball on sigui possible

Publicat el 08 de febrer de 2017 a les 14:52
Pallassos Sense Fronteres (PSF), amb l'ajuda de la Unitat de Trauma Crisis i Conflictes (UTCCB) de la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Fundació Nous Cims, han emprès un conjunt d'accions dirigides a reduir l'estrès post traumàtic de la infància refugiada que ha patit -i ho segueix fent- les conseqüències de la guerra de Síria i Iraq. Els escenaris d'actuació previstos fins al moment són el Líban (Vall de la Bekaa), el nord de Jordània o el Kurdistan iraquià però s'estendrà allà on sigui possible dur-lo a terme.

Aquest projecte de gira durarà com a màxim 25 dies i s'efectuarà al llarg d'un any. Hi participaran entre 2 i 6 artistes i l'eix principal serà l'aportació d'artistes professionals amb espectacles de qualitat contrastada que donen la seva feina de forma gratuïta al projecte. A hores d'ara ha arribat ja a uns 4 milions de persones mitjançant 11.000 espectacles que han arribat a més de 100 països. 

El projecte pas a pas

Específicament, Pallassos Sense Fronteres treballarà directament amb la infància per crear una millor condició d'estat d'ànim, tant en nens com en les seves famílies, i els incentivarà a construir records d'experiències divertides passades i de joc conjunt. "Molts voluntaris porten quaderns de dibuix, bolígrafs, però nosaltres els duem vida", sentencia el president i fundador de PSF, Jaume Mateu, el popular Tortell Poltrona. 

En un segon nivell, els mestres o similars seran capacitats en les Teaching Recovery Techniques, un conjunt de tècniques que ajuden els infants a controlar les seves reaccions i millorar el seu estat emocional. A continuació, PSF tornarà a treballar amb la infància per fer-ne un seguiment i, paral·lelament, es formaran pallassos per fer un monitoratge de la mainada que necessita ajuda addicional. 

Per últim, la UTCCB durà a terme "una avaluació rigorosa d'aquestes accions", apunta el gerent i responsable d'operacions de PSF, Carles Requena. "Volem incrementar l'impacte de les nostres accions i arribar amb la màxima intensitat possible", rebla. Per això, es realitzarà un mesurament quantitatiu, on es valorarà el grau d'afectació abans i després del projecte, i qualitatiu, en què es preguntarà als propis afectats què els hi ha servit i què no. També es recolliran en un manual les pràctiques dutes a terme perquè puguin ser utilitzades per mestres, infermeres o fins i tot familiars que estan a càrrec dels nens i adolescents afectats per guerres.
 

Un moment de la roda de premsa, celebrada aquest dimecres Foto: Jordi Jon Pardo


Les Teaching Recovery Techniques

"La fortalesa de les Teaching Recovery Techniques és que ensenyen a les persones afectades per conflictes o catàstrofes a netejar les ferides psicològiques per tal no quedin enquistades" apunta la directora de la UTCCB i cap de Departament de Psicologia Social de la UAB, Ingeborg Porcar. I afegeix que "alleugerint el patiment eliminem els sentiments negatius, evitem la radicalització dels afectats i, possiblement, l'esclat d'altres conflictes en un futur".

En aquest sentit, Porcar destaca el treball de PSF, que s'encarreguen de millorar l'estat emocional dels afectats, la qual cosa permet que l'ensenyança de les tècniques sigui doblement efectiu. També remarca la importància que siguin persones del país i de la cultura de la comunitat (mestres, monitors o líders comunitaris) els qui ensenyin les tècniques a les persones de la zona afectada, ja que el primer que s'instaura és un sentiment de desconfiança.

Les TRT estan dissenyades per ser aplicades a persones de 8 anys o més, i funcionen amb grups de menys de 15 nens. Els nens reben cinc sessions d'uns 90 minuts en què se'ls ajuda a fer front als pensaments i sentiments intrusius (principalment, els records i malsons). També aprenen a gestionar els seus nivells d'hiperexcitació relacionada amb les seves dificultats per relaxar-se, concentrar-se o dormir. El resultat és que saben identificar les seves reaccions i relaxar-se de forma conscient.