Mentre no es demostri el contrari, tècnicament la CUP té raó: l'acord Mas-Junqueras és una renovació del pacte de govern, no un acord per la independència. Se'ns diu que hi ha un full de ruta molt avançat sobre què fer l'endemà d'una victòria a les plebiscitàries del 27-S i que aviat es presentarà, però per ara no l'hem vist. I se'ns diu que els pròxims mesos s'avançarà molt en la creació d'estructures d'estat, però sense cap concreció. Mentrestant, el primer que passarà és que s'aprovaran els pressupostos i per tant Mas té un any més assegurat. Així doncs, tècnicament i de moment la CUP té raó.

Els que hem donat per bo l'acord de dimecres és perquè confiem o volem confiar en el compromís de Mas i Junqueras, i potser també perquè creiem en la capacitat ciutadana de fer-los complir en cas que dubtin. Però ningú no està obligat a confiar en CiU i ERC, i encara menys la CUP. Si hi ha algú al Parlament que no ha estat escollit per anar repartint xecs en blanc, aquest algú és la CUP. Cal recordar, a més, que malgrat ser una força nítidament independentista no va ser convidada a la cuina de l'acord. Sortir aplaudint hauria estat absurd.

He començat l'article dient “mentre no es demostri el contrari”, perquè estic convençut que sí que es demostrarà el contrari. Crec que aviat es presentarà el full de ruta anunciat (i que això sí que estarà pactat amb la CUP), crec que els pròxims mesos s'avançarà molt en la creació d'estructures d'estat, i crec que arribarem al 27-S amb un ambient i unes condicions diàfanament plebiscitàries, és a dir podent votar tres llistes diferents amb un full de ruta comú per exercir la independència des de l'endemà a través d'un procés constituent. Pensament màgic? No, confiança i observació de les condicions objectives. Confiança perquè jo sí em crec que Mas (Junqueras no cal ni dir-ho) vol portar el procés fins al final amb resultat d'independència. I observació de les condicions objectives perquè avui a Catalunya és impossible fer política catalanista sense atendre les esperances i expectatives de la gent que va fer la V i va anar a votar el 9-N. Per damunt de les diferències internes aquesta gent són (som) el bloc sociopolític hegemònic. I en democràcia això pesa molt.