Un dia, un penalista em va dir: "La justícia, quan s'administra des de la venjança i l'acarnissament, no és justícia: és violència "lletrada" i/o d'Estat. I això és el que fa avui el Tribunal Suprem en relació als electes catalans que són a la presó.

És obvi que a Catalunya es van incomplir algunes lleis durant els mesos de setembre i d'octubre de l'any passat. Ara bé, cap dels actes que es van fer i impulsar van anar acompanyats de violència, cosa que no empara, segons el Codi Penal, i, com sostenen més de 120 catedràtics de dret penal d'Espanya, la presó provisional que pateixen, des de fa molts mesos, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.

Pel que s'ha publicat, la Fiscalia estaria a punt de lliurar al Tribunal Suprem el seu escrit provisional d'acusació en què es mantindria el delicte de rebel·lió i, conseqüentment, la petició de penes que anirien d'entre 10 i 20 anys.

Tot i ser inacceptable l'acusació per rebel·lió, el fet que no optin per la pena màxima fa pensar, segons alguns juristes, que, després del judici oral, no hi hagi, finalment, el delicte de rebel·lió. Però això és massa d'hora per dir-ho.

Amb tot, la Fiscal General de l'Estat, Maria José Segarra, ha dit, avui mateix, que "no s'entri en conjectures sobre les penes que el Ministeri Públic demanarà o deixarà de demanar per als polítics sobiranistes encausats en el procés". Unes conjectures, ha afegit, que, "en tot cas, no procedeixen de la Fiscalia".

Les últimes fases preparatòries del judici oral coincideixen amb la necessitat que té el president del govern central, Pedro Sánchez, d'aconseguir que el Congrés li aprovi els pressupostos generals de l'Estat que ha pactat amb Pablo Iglesias. I aquí és on els vots d'ERC i del PDeCAT són imprescindibles.

Personalment, penso que aquests pressupostos són bons per a tothom i comencen a revertir l'austeritat salvatge que va imposar Mariano Rajoy. Ara bé, poden ERC i PDeCAT per molt bons que siguin els pressupostos aprovar-los sense tenir cap indici que els presos no seran víctimes de la venjança i de l'acarnissament? No. Així de clar.

ERC ja no pot fer més del que fa, i Pedro Sánchez ho hauria d'entendre. Del PDeCAT, m'estimo més no dir-ne res, ja que, de moment, és un vaixell o un estol de vaixells que no acaben de consensuar un rumb. Avui, a l'oposició, Sánchez té hooligans. Hooligans disposats a cremar-ho tot: PP i Cs al Congrés. I VOX al carrer i als tribunals.

Però Sánchez ha de saber que, amb presos i exiliats, la normalitat és impossible. I això és tan clar que, fins i tot, fa vergonya dir-ho. Impossible. Sorprèn el cinisme d'alguns defensors a ultrança de la separació de poders quan s'hi escuden per justificar l'injustificable.

Ara bé, no trobo encertada la demanda pública a Sánchez perquè ordeni a la Fiscalia que canviï les seves acusacions si vol tenir pressupostos. Cada vegada que ho senten, els hooligans obren ampolles de cava, i Sánchez ho té més difícil.

Així les coses, si, finalment, no hi ha nous pressupostos generals de l'Estat, res farà pensar que s'ha tornat a la política en majúscules, i tindrem una nova etapa de confrontació de conseqüències desconegudes.

Si, en canvi, hi ha pressupostos, tindrem l'esperança que, finalment, es farà justícia, és a dir, que persones innocents no seran privades de llibertat.