L'advocat defensor de Jordi Pujol Ferrusola, Cristóbal Martell, s'ha mostrat ferm en el seu informe final a l'Audiència Nacional i ha afirmat que les acusacions públiques no han pogut demostrar que els diners de la família a Andorra procedissin de comissions irregulars per adjudicacions públiques. La defensa ha reiterat que els fons procedien de la 'deixa' de l'avi Florenci, que patia pel sosteniment econòmic de la seva família, però ha al·legat que tot i no poder-se provar això, tampoc es pot demostrar que els diners procedissin de la corrupció política. A més, ha acusat la fiscalia d'inflar les xifres que suposadament van moure els fills de l'expresident de la Generalitat.
En el seu informe, Martell ha estat molt crític amb els escrits d'acusació de la fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat. Ha començat dient que esperava que durant la vista oral del judici, que va començar el passat mes de novembre, es poguessin concretar quins concursos públics van ser manipulats per l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol per tal d'aconseguir fons il·lícits per nodrir la fortuna familiar a Andorra. Unes acusacions que, des del seu punt de vista, no han pogut corroborar-se.
"No és extravagant que volgués un matalàs per als seus nets", ha dit, tenint en compte la situació política inestable dels anys 70 i 80 pel fet que el seu fill ja havia estat empresonat als anys 60. Tot i així, l'advocat defensor de la família ha admès que es pot "no donar per provat que els fons vinguin del llegat", però això no implica forçosament que l'origen dels fons sigui il·lícit.
Crítiques a l'acusació
Cristóbal Martell ha reiterat que les xifres esgrimides per l'acusació durant la vista oral del judici, i reiterades aquest dimarts en el seu informe final, són "xifres estratosfèriques", sense cap prova ni explicació de l'obtenció d'aquesta suma total: "Moure 1 euro 20 cops no és tenir 20 euros". D'aquesta manera, doncs, l'advocat defensor desmenteix que la família de l'expresident de la Generalitat hagi arribat a moure uns 38 milions d'euros en total en diverses divises des dels anys 80.
El lletrat ha enumerat algunes de les operacions suposadament irregulars que haurien beneficiat econòmicament la família de l'expresident. En diverses d'elles, Martell ha recordat que no eren adjudicacions públiques, que els Pujol no hi van intervenir privadament o que les administracions implicades eren en mans del PSC i no de CiU. També ha dit que la coincidència cronològica dels ingressos i pagaments de factures en diverses operacions i en comptes bancaris no suposa cap vinculació directa. En aquest sentit, també ha esmentat el fet que ni el fill gran ni la resta de germans van ocultar la seva vinculació amb unes fundacions panamenyes creades per la BPA. Ha dit que el sistema era per evitar que alguns empleats coneguessin de qui eren aquells diners, però per a la justícia, el vincle entre les persones físiques i les fundacions era clar.
Per la seva banda, l'advocat de Josep Pujol Ferrusola, Jaime Campaner, en una intervenció més breu, ha retret a la fiscalia que si considerava tan important el testimoni de Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, l'hauria d'haver citat a declarar en el judici, cosa que no va fer. També ha retret a les acusacions que només vulguin veure les proves que afavoreixen els seus arguments, però no les que els contradiuen.
Una "persecució" contra la família Pujol
Al seu torn, el lletrat defensor d'Oriol Pujol, Francesc Sànchez, ha conclòs que el procediment potser "no és una persecució contra Catalunya, però sí contra una forma d'entendre Catalunya". Tampoc hi veu una persecució política, però sí contra els germans Pujol Ferrusola "per ser qui són", fills del "pare espiritual d'una forma d'entendre el país". En aquesta línia, l'advocat dels altres quatre germans, Pau Ferrer, també ha dit que la persecució penal no ha estat ideològica, però sí per ser fills de qui eren. Així doncs, les defenses consideren que no s'ha pogut determinar que existeixi corrupció en els diners de la família a Andorra.
