Sant Jaume patró d'Espanya, i de Galícia, i de tants altres llocs, no ha fet el servei protector que se li pressuposa, i més quan érem a punt de tocar el dia de la festa de l'apòstol. Una desfeta humana, una tragèdia d'aquelles que esquincen vides i famílies en una època en que molta gent es desplaça per poder disposar d'algun dia de lleure i de dies de vacances.

Els seu dol, i els seus noms formaran part de la història negra dels desplaçaments, el primer accident en una línia d'alta velocitat. Amb la fal·lera de construir línies d'AVE, l'estadística havia de forçar algun dia un sinistre com aquest. És clar que feia més de 40 anys que no es produïa un accident d'aquest tipus, i que la comoditat i el principi de seguretat que ofereix el mitjà ferroviari per sobre de la carretera sembla fora de qüestió. Un accident, és fora de tota  previsió, fora de càlcul, i assumim que davant la fatalitat no hi podem fer res. Fa dos dies a París, dos dies més al Canadà i ara a Santiago. La ciutat que dóna nom i destí a milers de vianants, que fa que tanta gent hi arribi caminant, fora de les presses i la velocitat, afegirà també el seu nom al malson del progrés. El progrés de tenir línies d'AVE a la porta de casa, com abans es tenien poliesportius, o teatres-auditori.

És clar que no és un accident d'alta velocitat, però on el maquinista de l'Alvia volia recuperar el temps perdut, i doblava la velocitat permesa en aquella tram. Aquí hi ha en el fons l'origen del drama, en la pèrdua del temps quan no toca, i després en el neguit de recuperar-lo, i doblar la velocitat en aquest tram, per acabar no anar enlloc.

El tren, mitjà sostenible, es tornarà insuportable per molts familiars de les víctimes, i farà la competència en el drama a la carretera. I en el paquet de les presses hi pesa un altre factor: l'aprofitament d'un traçat viari que els ha estalviat expropiacions i conflicte amb la ciutadania a l'hora de creuar Santiago de Compostela, però que dibuixa una recta que acaba de sobte amb una corba especialment difícil, com s'ha acabat constatant. Caldrà veure qui assumeix responsabilitats al marge del maquinista.

I encara una pressa humana i no menys lamentable, la de la nota de condol de Moncloa, que era la de l'adaptació, fent talla i enganxa, d'una altra desfeta, la del terratrèmol a la ciutat xinesa de Gansu. Un altre error per qüestió de les presses, per bé que amb un efecte que dilueix el de la tragèdia.