Opinió

El procés ha mort, visca el procés?

«Va sent el moment d’actuar amb la consciència i la coherència d’actes que demana una societat diversa i plural com la catalana»

Jordi Mir
12 de maig de 2024, 22:56
Actualitzat: 22:57h

Qui ha parlat més d’independència durant la campanya electoral d’aquest 12M? Potser sorprendrà, o no, però en alguns dels principals debats televisats han estat les forces contràries a la independència les que primer han tret el tema i més ho han fet. Han parlat d’independència o del procés?

En algun moment amb més pausa i distància, quan definim què és o era el procés caldrà concretar quines són les seves característiques. El procés no és només independentisme, potser és un període d’aquesta mobilització que es caracteritza per un conjunt de pràctiques no viscudes abans i que veurem si es practicaran després.

Esquerra Republicana de Catalunya va ser el primer partit a abandonar el processisme, dels que l'havien practicat. Va fer un exercici de realisme i sense abandonar les seves legítimes il·lusions independentistes va assumir els camins sense falses dreceres que poden portar fins a ella. Van intentar mantenir les il·lusions sense fer i generar falses il·lusions.

Junts ha mantingut el procés viu i una part important dels suports que s’han vist durant la campanya s’han caracteritzat per creure que la figura de Puigdemont seria clau per acabar la feina no finalitzada durant el procés per la via de les dreceres. Semblava, fins i tot, que la gent seguidora de Puigdemont ho creia més que el mateix Puigdemont. Potser per això opcions com Aliança Catalana i Alhora han aconseguit uns resultats gens irrellevants, més enllà de la seva concreció en escons.

El procés, doncs, és viu o és mort? Pedro Sánchez ja el va declarar acabat a l’inici de 2023. ERC ha actuat assumint que era imprescindible fer un gir cap al realisme sense abandonar les il·lusions i treballant per fer-ho possible per un camí que ara té menys èpica i molt menys atractiu electoral. Què farà ara Junts? Què farà Puigdemont? Seguiran el camí que van transitar després de les eleccions al Congrés dels Diputats i que ha fet possible el govern del PSOE-Sumar i la tramitació de la llei de l’amnistia? Tornaran a mutar cap a la Convergència enterrada pel procés com ja han mostrat indicis durant els darrers mesos?

Ciutadans desapareix, però el PP torna a créixer i Vox manté els espectaculars resultats en les eleccions de 2021. Aquí el procés també és ben viu. Aquí ningú vol declarar mort o acabat el procés. El procés els continuarà servint per continuar creixent. La resta de partits hauran de pensar bé què volen fer amb uns resultats on no hi ha sumes clares per poder governar.

Potser, potser, va sent el moment d’actuar amb la consciència i la coherència d’actes que demana una societat diversa i plural com la catalana, on no hi ha dreceres per aconseguir cap dels objectius que tinguin. Aquestes maneres de fer conscients i coherents amb la diversitat en determinats moments poden tenir poc atractiu electoral, però la democràcia té molt a veure amb gestionar la insatisfacció d'entendre'ns entre les persones que pensem i volem coses força diferents.

Soc doctor en humanitats, professor a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i a la de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Soc membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (UPF) i l’Observatori del Sistema Universitari.

El més llegit