Feta la llei, feta la trampa. Aquest refrany està ple de raons al seu favor que quotidianament podem comprovar. Acostuma a passar amb aquestes reflexions filosòfiques tradicionals que arriben fins al nostre present no sabem exactament des d’on i es mantenen per la seva vigència. Un cop s’aconsegueix fer la llei que resolgui allò que fa tant temps que es vol canviar hi ha qui és capaç de fer alguna trampa per tal que no canviï o no canviï prou. Pot ser que ho faci qui ja ha fet la llei, pot ser que ho faci qui aprofita algun forat de la llei...
Els anomenats lloguers de temporada han sigut una trampa per evitar el canvi que suposava la llei que regula els lloguers. La Llei12/2023 pel dret a l’habitatge introduïa la possibilitat de la contenció de rendes del lloguer d’habitatge per a residència permanent, com una mesura extraordinària de la política d’habitatge, i hi ha qui l’ha evitat aprofitant els lloguers de temporada.
Els lloguers de temporada són un tipus de lloguer que no és nou, una de les seves característiques principals és la durada. No hauria d’arribar a un any i la motivació d’aquest lloguer estaria en una activitat temporal de curta durada de la persona que lloga el pis. Des de l’aparició de la contenció de rendes del lloguer, la concreció de posar límits als preus dels lloguers, la no limitació dels de temporada els ha convertit en la trampa per evitar la llei. Un informe de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (L’oferta de lloguer de temporada a Catalunya Segons dades dels portals immobiliaris. 1T2019–1T2024) ajuda a dimensionar el volum de la trampa: en el primer trimestre de 2024, en el conjunt de Catalunya, l’oferta de lloguer d’habitatge de temporada ha representat al voltant del 25% del total de l’oferta de lloguer als portals immobiliaris. Això significa que aquest tipus de lloguer ha augmentat més d’un 40% des del primer trimestre de 2019. En el cas de Barcelona, el lloguer de temporada arriba a gairebé el 40% de l’oferta de lloguer. A la capital de Catalunya es troba un 65% de les ofertes del lloguer de temporada del total del país.
L’informe de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona identifica, a més, en quin moment concret s’ha produït aquest gran creixement dels lloguers de temporada; és a dir, en quin moment una part del parc d’habitatge de lloguer residencial ha passat a ser de temporada per evitar la llei i, per tant, evitar la limitació de preus i altres regulacions. Les seves paraules són clares: “El més fort creixement de l’oferta de lloguer temporal als portals es produeix entre el tercer trimestre del 2020 i el segon trimestre del 2021, i entre el primer i el segon trimestre del 2023, en ambdós casos coincidint amb l’anunci o aplicació de legislacions de control de rendes”.
Si no n’hi hagués prou amb una trampa d’aquestes dimensions, encara en podem trobar més: el lloguer d’habitacions. Hi ha qui per evitar la llei ha convertit els pisos que abans llogava en un espai de diferents habitacions que són llogades... Aquesta fórmula permet evitar la llei i obtenir encara més beneficis d’un pis... Fa pocs dies Fotocasa publicava l’informe Viviendas compartidas en España en 2024 amb unes xifres alarmants: llogar una habitació a Espanya ha costat de mitjana 488 euros/mes aquest en agost, fa 9 anys en costava 258. A Barcelona 638 euros al mes, la ciutat més cara d’Espanya. La mitja a Catalunya és de 611 la més cara de les comunitats autònomes d’Espanya. En David Cobo a Nació ho està seguint i ha publicat reportatges tan clars com alarmants. Ens ha explicat, per exemple, com pisos que a l’Hospitalet de Llobregat es llogaven entre 700 i 1.000 euros ara es poden llogar per habitacions a 3.000 euros.
Esquerra Republicana de Catalunya en una de les seves últimes actuacions des del Govern de la Generalitat va intentar posar remei a aquesta trampa amb el suport de Comuns i la CUP. Però el vot en contra de Junts i l’abstenció del PSC ho va impedir. Ara hi ha una nova oportunitat per fer una llei que eviti trampes. Diferents Sindicats de Llogateres van registrar el passat mes de juny una proposta de modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) amb l’objectiu de regular els lloguers temporals i també el de les habitacions. Ho van fer amb el suport de BNG, ERC, EH Bildu, Podemos i Sumar. La voluntat dels Sindicats de Llogateres és evitar les trampes, tapar els forats de la llei i d’aquesta manera que els lloguers de temporada i d’habitacions es regulin com els residencials. Així s’aplicarà als lloguers de temporada i d’habitacions la prohibició de cobrar honoraris d’immobiliària, la prohibició d’aplicar despeses extres o la limitació de preus en zones tensionades. Aquesta setmana que comença està previst que arribi al Congrés dels Diputats aquesta iniciativa legal impulsada pel moviment pel dret a l’habitatge i hi ha la incògnita de què faran els partits.
La mobilització pel dret a l’habitatge ha fet molt durant les darreres dues dècades: ha estat cabdal per fer presents els grans malestars existents, per impulsar conscienciació, per acompanyar les persones afectades, per fer canviar maneres de pensar, per aconseguir lleis i polítiques públiques concretes... Però els desafiaments són enormes. Si hi ha qui fa la trampa quan el moviment pel dret a l’habitatge aconsegueix fer la llei, la situació encara és molt més greu. Què faran els partits mentre diuen voler garantir el dret a l’habitatge?