No soc jutge, però sí que soc part. En el cas de Dani Alves soc la part de la societat, la de les dones, a la qual la justícia ha tornat a deixar als peus dels cavalls. La part dèbil d'un sistema que no canvia malgrat que ens diguin que estem millor que mai. A la que ens fan creure que estem en un moment històric quan encara tot està per fer. I quan hi ha actituds que perpetuen els homes poderosos al lloc on han sigut sempre. Per sobre de tot i de totes. Soc la part que n'està tipa de sentir-se jutjada per ensenyar cuixa, per no saber dir prou quan només pretenies ser educada i per entrar fins a la cuina, encendre el foc i marxar quan ens doni la gana. No escalfem res, són ells els que van calents i Alves qui la va violar i humiliar sense compassió.

[noticiadiari]2/269076[/noticiadiari]
No en tinc ni idea ni de lleis ni de sentències. Ho han dit els jutges. Queda provat tot el que exposa la víctima. Per sort, no tenen en compte que s'excusés en l'alcohol. Curiós que no recordi que la va penetrar sense el seu consentiment, però sí que ho van gaudir els dos. En canvi, els jutges no han donat més importància al fet que el personatge en qüestió hagi canviat la versió repetidament sense cap mena de coherència. Tampoc al joc brut de l'entorn del jugador esbombant el nom de la víctima a xarxes socials. Però més enllà d'això, el més escandalós és l'atenuant de reparació del dany que és de tot menys reparador. Quan el mal ja està fet, els diners encara furguen més a la ferida. És allò de Qui la fa la paga, però només en un sentit. En aquest cas se'n sortirà ràpid de la presó, i ho pagarà amb diners, amb la supèrbia d'aquell acostumat a tapar boques a canvi de bitllets.

Poques llums i molta sort. Perquè fins i tot la primera i polèmica llei del només sí és sí li ha anat de cara. De veritat que no acabo d'entendre les piulades a correcuita de quan es va saber la condemna. El cofoisme d'algunes en dir que la legislació funciona i la satisfacció d'altres amb el fet que sigui una sentència condemnatòria. Com si amb això ja féssim. Com si guanyar als poderosos, encara que sigui per la mínima, ens fos suficient. A Dani Alves li ha sortit molt barat violar i aquesta sentència que moltes pensàvem que seria exemplar ha acabat sent un exemple més que els judicis paral·lels no sempre van acompanyats d'allò que és just.

Alves complirà ben just dos o tres anys de presó i la noia estarà condemnada de per vida. Pel que li va passar i perquè mentre ell recorri i insisteixi en la seva innocència sempre quedarà el dubte. El judici social grinyola tant o més que l'altre. Aquesta setmana s'han publicat els resultats de l'enquesta del CEO de la Generalitat sobre els valors socials a Catalunya. Que hi hagi dones que diguin que ens hem passat de frenada amb el feminisme, mira, però que pràcticament la meitat dels enquestats i enquestades pensin que algunes dones presenten denúncies falses per diners o per fer mal als altres ens ha d'encendre totes les alarmes. Si des de la part feble no posem de la nostra part, mai tindrem res a fer amb aquells que des del poder i la justícia ens aparten i ens volen petites i humiliades.