La decisió del Banc Sabadell de retornar la seva seu social a Catalunya, que havia abandonat arran del clima generat l’octubre del 2017, ha agafat tothom desprevingut. Es tracta d’un moviment hàbil, que torna a confirmar la intel·ligència estratègica amb què l’entitat vallesana ha entomat l’assalt del BBVA. La cúpula que presideix Josep Oliu ha demostrat coratge alhora que ha polititzat l’opa.
És innegable que el clima polític acompanya la decisió del banc. Queden enrere les tensions del 2017. Els governs espanyol i català comparteixen visió i interessos mentre ho fien tot a un relat de reencontre que el procés hauria fet trontollar, i que els governants socialistes estarien reprenent, davant la manca total de complicitat de l’Espanya més retrògrada. També les bones dades macroeconòmiques -que no poden ocultar la greu crisi social i els problemes de l’habitatge- contribueixen a dibuixar un panorama de represa econòmica.
El camí de l’opa s’allarga i està pendent del que acabi dient Competència, que si posa condicions deixarà oberta la porta al ministeri d’Hisenda per dur la carpeta al Consell de Ministres. Certament, el Banc Sabadell ha posat més pressió al front polític i avui el mur contra l’opa és més gruixut del que era fa uns dies. Però la jugada té també els seus riscos en el pla polític.
Si el Banc Sabadell aconsegueix aturar l'opa, el llistat de guanyadors serà llarg. El Govern Illa veurà reforçat el seu discurs de superació del procés. Un triomf per al president de la Generalitat que ho seria també per a Pedro Sánchez. Es fa molt difícil per l'oposició de dretes de mantenir el seu missatge erosionador d'un Sánchez en mans de Puigdemont si el gran poder financer avala la tesi del reencontre.
També l'empresariat de Foment del Treball, amb Josep Sánchez Llibre al davant, veuria recompensats els seus esforços per una normalitat que requereix el retorn de les empreses. I també els partits independentistes -de to més baix amb el Sabadell i que no obliden la crua decisió de marxar de l'octubre del 2017- haurien de saludar un fet que enfortiria l'economia catalana i en la qual ells també hi han contribuït amb els seus pactes amb la Moncloa.
Però si l'opa triomfa, significarà que mesos després que el Sabadell torni a Catalunya, un banc de fora se n'apodera. Una derrota en tota regla per a l'economia catalana i el seu lideratge polític i patronal, ja que indicaria la seva feblesa tot i tenir un entorn polític a priori favorable. Seria una derrota del discurs del reencontre. D'aquesta manera, amb la seva decisió de tornar, el Sabadell juga fort i es reforça, però alhora fa molt més dramàtic el resultat de l'opa.