La decisió del Banc Sabadell de retornar la seu a Catalunya ha sorprès i alegrat, alhora, el món polític i econòmic. D’aquesta manera l’entitat financera s’afegeix a altres empreses que han fet el mateix trajecte, com Aigües de Barcelona, Laboratoris Ordesa, la tecnològica Red Points o Ciments Molins, on el trasllat al passeig de la Castellana de Madrid va generar un fort debat intern a la companyia. Però el pas fet pel Sabadell és d’una transcendència especial.
El trasllat de l'entitat des d’Alacant a la seva històrica seu de la plaça de Sant Roc de la ciutat vallesana pot ser un element desencadenant de nous retorns que tanquin d’una vegada el que va ser vist com una ferida a la societat catalana? Des del món econòmic predomina la percepció que la decisió de la direcció de Josep Oliu -que no s’entendria en aquests moments sense l’opa hostil del BBVAque l’amenaça- serà un tombant.
A Foment del Treball es respira aquests dies una satisfacció especial. Quan el seu president, Josep Sánchez Llibre, va ser elegit el 2018, va fer del retorn de les empreses i de la creació d’un ambient propici perquè això fos una realitat un dels eixos del seu mandat. Pocs van donar crèdit aleshores a les seves paraules, però el cert és que, segons expliquen persones de l’entorn patronal, Sánchez Llibre "s’ha deixat la pell" en una tasca diplomàtica intensa que va començar quan el retorn de les seus semblava il·lusió.
Ara s'entenen més alguns gestos fets des de la patronal, com la visita en el seu dia de tota la cúpula a Carles Puigdemont. Aquests dies, el president de Foment -que continua apostant per una estratègia de “silenci i discreció”- no ha pogut evitar explicitar l’alegria per un camí que portarà a molts retorns entre aquest any i el 2026. Incloses algunes companyies rellevants. A la patronal, però, no volen donar noms. “El pas del Sabadell serà un element tractor”, asseguren.
Un banc essencial per al teixit industrial
Àngel Hermosilla, secretari general del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), explica a Nació que “el Sabadell pot ser un desencadenant d’un procés de retorn de seus perquè no és una empresa més". "És una entitat financera que és un fonament per al teixit industrial del país, ha estat essencial per al finançament de les pimes i té un impacte directe en moltes famílies a través d’estalvis i crèdits”, afegeix. Hermosilla també valora el component simbòlic i d’imatge que té el retorn del banc: “Reforça la percepció de normalitat i tranquil·litat que es viu al país, que és un factor determinant en el món econòmic”.
Hermosilla subratlla el fet que “les mateixes eines que es van emprar per marxar s’utilitzen ara per facilitar el retorn”, com és la rapidesa amb què un consell d’administració pot prendre la decisió, sense necessitat de consultar els accionistes. Alhora, però, matisa l’impacte real sobre l’economia: “Estem parlant d’un fet amb molta càrrega simbòlica i política, i també de percepció. Però de la mateixa manera que la marxa de les seus no es va traduir en canvis operatius ni va suposar una sotragada econòmica, tampoc esperem dels retorns un salt econòmic significatiu”.
CaixaBank, al centre de les mirades
Què farà l’altre gran banc català? Revertirà també CaixaBank la decisió adoptada el 2017? L’entitat que ara presideix Tomàs Muniesa va ubicar la seu a València i en cada compareixença informativa la cúpula es referma en la seva decisió. El tema del retorn no està damunt la taula. La posició de CaixaBank és nítida: “Un respecte absolut per les decisions que prenen altres entitats. Dit això, la nostra seu està a València amb caràcter indefinit i no està sota revisió”.
En l’àmbit econòmic i empresarial, pocs consideren que la situació del Sabadell es pugui considerar un precedent per a CaixaBank. Hermosilla ho resumeix molt clarament: “Es tracta de dos models de negoci diferents. CaixaBank té una vocació de penetració estatal més gran i, sense entrar en el terreny polític, té menys estímuls per tornar a moure la seu”.
El cas de la Fundació la Caixa és diferent. Fonts de l’entitat han assegurat que no hi ha cap canvi en marxa i que no tenen previst pronunciar-se sobre el tema. Amb la seu traslladada a Palma el 2017, ningú preveu un retorn a curt termini, però en els cercles econòmics es considera més factible un retorn. Tothom, en tot cas, dona per fet que vindran bones notícies.