Els moviments interns a CaixaBank donarien per un tractat d'alta política. La complexitat de l'estructura de poder a l'entitat financera conforma un mosaic que faria empal·lidir les trifulgues a les quals ens tenen acostumats els partits amb representació al Parlament. Aquest dimecres, només un dia abans de la roda de premsa per informar dels resultats obtinguts pel banc fins al setembre -de nou exitosos, amb 4.248 milions de beneficis, un 16,1% més-, es va fer públic el relleu a la presidència: Tomàs Muniesa rellevarà José Ignacio Goirigolzarri l'1 de gener.
Muniesa, com han destacat tots els mitjans, és un home de la casa, a la qual es va incorporar el 1976. Home "intel·ligent i tímid", en opinió de persones que el coneixen, respon a un perfil jutjat "ideal per a un període de transició" en què la presidència ja no tindrà funcions executives. Als seus 72 anys, tindria al davant un trienni abans d'arribar als 75, l'edat de jubilació dels presidents d'entitats bancàries.
Un antifranquista a Esade
Economista format a Esade, l'escola de negocis creada per la Companyia de Jesús que nodreix bona part dels quadres directius del poder financer, Muniesa no amagava les seves conviccions antifranquistes i esquerranes quan era estudiant. Una font afegeix que "també Josep Piqué va ser comunista..." Potser com a complement dels seus postulats polítics en aquell moment es va produir la seva afiliació a Comissions Obreres, on va assessorar el sindicat en temes de previsió social i assegurances.
Un àmbit, el de les assegurances, que és de gran complexitat i del qual ell va convertir-se en un especialista. Això va fer que els directius de la Caixa, amb els que negociava, s'hi fixessin i el fitxessin. Eren els temps de Josep Vilarasau i Isidre Fainé, amb qui Muniesa s'obrirà pas fins a ser l'home fort de VidaCaixa. Lleial a l'empresa, va esdevenir un element de pes.
Els qui van negociar amb ell en diverses ocasions subratllen que Muniesa és un adepte al win-win, un estil distant d'entrada que permet anar consolidant confiances. El seu coneixement de CCOO va ser ben aprofitat per la Caixa i alhora va facilitar molts acords complexos, com la normativa laboral de la fusió de les dues caixes a finals dels 80. "És un bon interlocutor i és fàcil de tenir-hi confiança si et troba al seu nivell", explica un antic negociador.
El nou president de Caixabank va ser crucial en l'acord, signat el 1992, de canvi d'horaris al sector bancari, que va permetre tancar els dissabtes a canvi d'obrir una tarda. Molts directius de l'entitat es van resistir durament a cap modificació, però Vilarasau i Muniesa van entendre que l'intercanvi podria ser més productiu. "Vostès tenen raó", va acabar admetent Vilarasau.
Un vincle estret amb Fainé
"Ha estat els ulls i les orelles de Fainé a Caixabank". Així defineixen fonts econòmiques el lligam entre Muniesa i el president de la Fundació la Caixa. Un vincle encara reforçat pel fet que la dona de Muniesa, Asunción Ortega, és també una persona rellevant a la casa. Expresidenta executiva de CaixaBank Asset Management, el fons d'inversió del banc, que va convertir en la gestora de fons líder a Espanya, actualment és membre del patronat de la Fundació. L'any passat va ser confirmada com a consellera de Criteria, que aplega les companyies participades, per un període de quatre anys més.
Distanciament amb Goirigolzarri?
Però si la designació de Muniesa és una notícia rellevant, també ho és la sortida de Goirigolzarri, un home que quan va assumir la presidència del banc sorgit de la fusió amb Bankia va aparèixer com el successor natural de Fainé. El directiu basc, amb una visió executiva de la presidència, ha conviscut amb Gonzalo Gortázar com a conseller delegat. Una situació que pot haver produït algunes disfuncions. Hi ha qui apunta a algun xoc de competències, ja que quan va assumir la presidència, Goirigolzarri va fer-se amb les atribucions de comunicació, quan Gortázar ja disposava d'un equip potent en aquest àmbit.
"El nou president deixarà treballar l'equip executiu", destaquen fonts econòmiques, que concedeixen certa fredor entre el fins ara president de Caixabank i Fainé. La recomanació del Banc Central Europeu (BCE) per separar clarament les atribucions executives de les representatives ha estat un factor a tenir en compte, però potser no l'únic ja que es tractava d'una recomanació.
L'entrevista del conseller delegat de Criteria, Ángel Simón, a La Vanguardia de diumenge, pot haver tingut alguna cosa a veure amb la sortida de Goirigolzarri. Simón va fer una referència indirecta als bancs que encara mantenen una presidència executiva, com el Santander o el BBVA, tot dient que CaixaBank sí que assumiria les recomanacions del BCE. En tot cas, una cosa sí que es pot assegurar per si hi havia dubtes: Isidre Fainé continua sent una peça clau a CaixaBank. Aquest divendres, ha estat reelegit a Roma com a president de l'Institut Mundial de Caixes d'Estalvi i Bancs Minoristes (WSBI).