El Sindicat de Llogateres i Donald Trump són dos dels grans protagonistes d’aquest cap de setmana i ho seran de la setmana que comencem. Trump pren possessió dilluns 20 de gener mentre el Sindicat de Llogateres ha protagonitzat la gala dels XVII Premis Gaudí de dissabte i convoca el pròxim divendres 31 per aturar un desnonament que afectarà un veí de la Casa Orsola, al carrer Consell de Cent amb Calàbria de Barcelona.
Un veí de la Casa Orsola ha rebut l’anunci de desnonament perquè la propietat de la casa no ha volgut donar continuïtat al seu contracte, tot i els anys que fa que hi viu. La Casa Orsola ha esdevingut un símbol de com grans propietats estan acumulant habitatge i busquen enriquir-se sense preocupar-se del dret de les persones a disposar d’un habitatge. La convocatòria per aturar aquest desnonament va aparèixer als discursos d’agraïment dels premis de Maria Arnal o d’Enric Auquer. I la necessitat de lloguers assequibles va ser defensada per Eduard Fernàndez i Marcel Barrena, director del d’El 47, que també va recordar que l’article 47 de la Constitució espanyola i de l’Estat d’Autonomia de Catalunya estan dedicats a l'habitatge.
Però el protagonisme del Sindicat va anar més enllà amb la intervenció de Pep Ambròs que no només va presentar una part de la gala amb la samarreta del Sindicat i en la seva intervenció inicial va plantejar a la gent del cinema català com el Sindicat ens representa més que Hollywood. Ho sapiguem o no, ho vulguem reconèixer o no, la gran majoria de la gent de Catalunya som més a prop del que representa el Sindicat de Llogateres que Hollywood. De la mateixa manera, ho sapiguem o no, ho vulguem reconèixer o no, la gran majoria de gent de Catalunya està més a prop de patir el desnonament del seu pis que de patir l’ocupació del seu pis.
Durant l’únic debat electoral que van tenir Trump i Harris, el primer tema que van tractar, molt breument, va ser l’accés a l’habitatge. I en la mateixa intervenció Trump va fer la seva viral, terrible i enganyadora, intervenció sobre les persones migrants que segons ell arriben als Estats Units a generar terror. Hi ha qui potser es va quedar amb el que semblava una broma sobre migrants menjant-se els animals de la gent estatunidenca pura. Una intervenció que va originar greus problemes en el municipi que va citar i a persones, migrants o no, que hi vivien.
Trump arriba per segona vegada a la presidència dels Estats Units, ho fa després d’haver dit un munt de mentides, d’haver volgut enganyar a la ciutadania, d’haver-se enfrontat a minories. Ha capitalitzat el malestar de molta gent, per la inflació, per la precarietat laboral i vital, per les dificultats en l’accés a l’habitatge. Una part de la població, més enllà de no tenir altra opció electoral que la de triar entre Trump i Harris, considera que Trump el representa. No veu com de lluny està del que Trump és i fa. Durant la seva primera legislatura, Trump, no va millorar les condicions d’accés a l’habitatge, al contrari.
Trump i el Sindicat de Llogateres simbolitzen dues maneres de fer molt diferenciades, no són les úniques alternatives possibles, però hauríem de tenir clar que el món és i serà molt diferent depenent quina opció sigui la majoritària a cada societat. A la nostra societat, venim d’una setmana en què hem vist com el PP i el PSOE s’han discutit per les propostes en l’àmbit de l’habitatge que cada una d’aquestes opcions polítiques acaben de presentar. Si han arribat a tenir la necessitat de presentar-les és per la tasca del Sindicat de Llogateres i dels altres col·lectius que formen part del moviment pel dret a l’habitatge. PP i PSOE són causa dels greus problemes que tenim d’accés a l’habitatge, cal que ho tinguin i ho tinguem present. Caldria que comencessin reconeixent tot el que han fet o no han fet per tal que arribem a aquesta greu situació.
El trumpisme, especialment després de dues victòries, pot fer pensar que ens anirà bé dient mentides, dient que solucionarem greus problemes que no resoldrem, fent veure que les causes d’aquests problemes són determinats col·lectius o maneres de ser, de fer o pensar. Trump obre camí, anima i impulsa, per exemple a Carlos Mazón, des de la presidència de la Generalitat valenciana, a dir que el govern espanyol dedica 24 milions a Gaza i cap a València en ajudes directes. O al seu parit, eI PP, que piula dient que les ajudes arriben abans si les demanes en àrab, generant un discurs racista. Ni Trump, ni el trumpisme, poden ser el camí. En una societat diversa i plural hi poden haver moltes maneres de pensar, però no podem acceptar les pràctiques racistes, generadores d’odi, destructores de democràcia.
El Sindicat de Llogateres representa principis, valors i polítiques que van en una direcció oposada. D’entrada, a diferència d’altres opcions polítiques, tenen clar que actuen per solucionar greus problemes. Actuen acompanyant a qui pateix. No busquen desinformar, busquen oferir la millor informació possible per entendre on som i debatre sobre allò que ens passa. Tenen la seva posició, hi haurà qui no la compartirà, però a diferència d’altres maneres de fer política dominant, no busquen enganyar, no actuen pel benefici propi i de la mateixa gent. El Sindicat de Llogateres està construint democràcia i això sempre és un bé molt preuat, especialment quan tanta gent n’està destruint.