La Casa Orsola ha esdevingut un símbol de la resistència veïnal a les operacions especulatives que els darrers anys han buscat comprar habitatges per treure’n el màxim benefici. Ha esdevingut un símbol perquè les veïnes afectades i el Sindicat de llogateres han decidit impulsar una important mobilització social per fer visible aquesta realitat i transformar-la.
Divendres passat es va ajornar el desnonament d’un veí que fa més de dues dècades que hi viu i paga el lloguer. El nou desnonament s’ha convocat per la matinada de dilluns a dimarts a les 5 hores. La nova propietat no li vol renovar el contracte perquè el vol augmentar considerablement, un 300%, i buscarà noves persones que ho puguin pagar. No en faltaran, hi ha qui ho veu com l’èxit de Barcelona. Però estem parlant de lloguers que ara poden estar establerts a menys de 1.000 euros i que poden posar-se a gairebé 3.000 euros al mes. Qui ho pot pagar? Quin efecte té en els barris i els seus veïnats?
La mobilització veïnal d’aquests darrers anys, pensem que la PAH (Plataforma d’Afectades per la Hipoteca) va néixer l’any 2009, ha aconseguit alguns canvis significatius. Va sorgir en un moment de greu crisi econòmica que va tenir com una de les seves conseqüències que moltes persones no poguessin continuar pagant les seves hipoteques o els seus lloguers. Des d’aleshores hem viscut milers i milers de desnonaments que han expulsat persones i famílies de les seves llars, també que han causat morts...
La PAH i altres col·lectius han aconseguit que s’aprovin moratòries als desnonaments, que s’acordin lloguers socials o dacions en pagament amb les entitats financeres, que s’impulsin polítiques públiques d’acompanyament a les persones que viuen l’emergència habitacional o polítiques de construcció d’habitatge social... Aquests canvis són innegables i han millorat la situació de moltes persones, però no han resolt el problema.
La Casa Orsola mostra una altra cara de l’emergència habitacional. Mostra una realitat que va arribar posteriorment. En un període on costa trobar inversions estables, que ofereixin uns bons interessos, l’habitatge continua sent una aposta segura si la legislació ho permet. Comprar blocs, edificis sencers, fer fora les persones llogateres i pujar preus. Hi ha moltes veus que ho defensen, amb més o menys claredat, en nom del dret a la propietat. Si el pis és nostre hem de poder decidir a quin preu es ven o es lloga, diran. Però el dret a la propietat és això?
La mobilització social ha aconseguit arribar a plantejar la regulació de preus, però hi ha escletxes legals que continuen permetent l’augment sense restriccions. Ho hem vist amb la possibilitat dels lloguers de temporada o el lloguer d’habitacions, molts lloguers tradicionals han passat a aquests altres formats per permetre augmentar considerablement els preus. Ens hem de plantejar si el dret a la propietat pot servir per defensar aquests grans augments de preus. Quan els preus pugen d’aquesta manera aprofitant escletxes legals podem parlar d’especulació. Especulació amb un bé de primera necessitat. L’habitatge és un bé de primera necessitat perquè és una necessitat vital per al desenvolupament de la pròpia vida.
La mobilització social que s’impulsa des de les veïnes de la Casa Orsola, el Sindicat de Llogateres i altres col·lectius reivindicadors del dret a l’habitatge no busquen una solució individual per la persona que ara pot patir el desnonament. Busquem una nova societat. Casa Orsola és la reivindicació per convertir en una realitat garantida el dret a l’habitatge. No es qüestiona el dret a la propietat, ni que la propietat pugui obtenir un determinat benefici, però sí que s’enfronta a l’especulació. I l’especulació s’origina en les propietats que volen especular i en els governs i partits polítics que estableixen les lleis que la permeten.
La matinada de dilluns 3 a dimarts 4, concretament a les 5h de la matinada està convocat el nou desnonament. S’ha optat per aquest horari per evitar la presència de mitjans de comunicació i persones mobilitzades, així ho deia el comunicat de la comitiva judicial després de la suspensió de divendres. Per dur a terme el desnonament ajuda la foscor i la manca d’atenció, però el debat que necessitem demana disposar de la màxima atenció i difusió. Quina societat volem ser? Volem ser una societat on el dret a la propietat permeti l’especulació amb necessitats vitals o una on es garanteixi el dret de tota persona a disposar d’un habitatge per poder viure? Aquest és el debat que hem de tenir.
Fa anys, segles, que gent diversa s’ha mobilitzat per fer-ho possible. Ara el conflicte per l’habitatge és central, per qui impulsa aquesta mobilització i per com l’emergència habitacional està arribant a amplis sectors de la població. No el resoldrem amagant-lo, negant-lo, amb propaganda, o amb solucions individuals. El conflicte de l’habitatge forma part de la societat que hem sigut i som. Ara toca debatre i decidir quina societat volem ser. Ningú hauria de jugar brut en aquest debat.