La Setmana del Llibre en Català, que enguany se celebra del 20 al 29 de setembre al Passeig de Lluís Companys, és molt més que una fira de llibres: és un espai de trobada, reflexió i reafirmació cultural per al poble català. Amb més de 300 activitats, 298 expositors i la presència de prop de 200 editorials, és un esdeveniment essencial que representa la riquesa literària en la nostra cultura. Com cada any, a més dels llibres, destaca la presència de revistes i altres formats que sovint queden fora dels grans aparadors culturals, però que són fonamentals per mantenir una oferta rica i diversa.
Però la Setmana no es limita a presentar novetats editorials o a ser un festival per als amants de la lectura. També és una plataforma de visibilització i defensa del català, llengua que, malgrat els seus èxits, continua en una posició de fragilitat. Aquesta edició, per exemple, dedica jornades a la situació del català a la Catalunya Nord i l’Alguer, i a la reflexió sobre la seva salut futura.
És imprescindible que les autoritats facin un pas endavant amb un compromís ferm i estructural. L’edició del 2023 va atraure més de 60.000 visitants, una xifra impressionant que demostra l’interès del públic per la cultura en català, però aquesta mobilització no pot ser continuada sense un suport decidit de les institucions. Cal que els propòsits del Pla Nacional del Llibre i la Lectura es facin realitat, especialment entre els joves i en aquells àmbits on el català pateix més dificultats per mantenir-se viu.
L’existència d’esdeveniments com La Setmana és una mostra palpable de la vitalitat del sector, però aquesta vitalitat no és eterna si no es protegeix i s’incentiva. Les autoritats han d’assegurar un suport entusiasta que faci que La Setmana continuï sent un espai obert i transversal, on es presentin no només llibres, sinó també revistes, còmics i altres formats culturals que enriqueixen el panorama literari català.
La Setmana del Llibre en Català és una festa cultural que necessitem que sigui més que una celebració puntual. Ha de ser el símbol d’un compromís continuat amb la cultura catalana per part de les institucions públiques, perquè defensar la nostra cultura no és només una qüestió de patrimoni, sinó de futur.