Comença un dels esdeveniments culturals més esperats del setembre, La Setmana del Llibre en Català. Aquest any, la cita celebra la 42a edició amb alguns canvis, com ara de dates i ubicació. Excepcionalment, a causa de la Copa Amèrica de Vela, es fa al passeig Lluís Companys, i no pas amb Moll de la Fusta, com és habitual. I té lloc del 20 al 29 de setembre, en comptes de la primera quinzena de setembre, de manera que entoma el repte de coincidir amb les festes de la Mercè.
Aquests dos importants canvis, però, no fan que La Setmana deixi de ser el gran festival del llibre en català. Els 298 expositors —la xifra més alta fins ara—, les 86 casetes de llibreries, editorials i institucions i les més de 300 activitats, entre presentacions, recitals poètics, concerts, debats, converses, signatures i rutes literàries, aconseguiran que la cita continuï sent un estímul i serveixi per promocionar la lectura de llibres en català. Amb tot, el gran volum d’activitats ha permès dividir els dies de l’esdeveniment en blocs temàtics. I, com calia esperar d’una Setmana sempre compromesa el català, el bloc protagonista d’aquest diumenge és el de llengua. Així doncs, durant aquesta jornada se'ns convida a parlar i reflexionar sobre el present i el futur de la llengua catalana a partir de presentacions de novetats editorials, activitats i debats.
Novetats editorials: de la gramàtica al lèxic
La Setmana ve carregada de novetats editorials, també sobre llengua. La més recent és Mètodes i enfocaments per ensenyar el català com a llengua addicional (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2024), de Marilisa Birello i Llorenç Comajoan-Colomé, doctors en Ciències de l’Educació i en Lingüística, respectivament. El llibre es presentarà a La Setmana per primera vegada, aquest diumenge a les 16.45 h, i pretén oferir estratègies més efectives per facilitar l’aprenentatge del català en adults a partir de la revisió de mètodes i enfocaments per ensenyar llengües addicionals.
La següent novetat és Res en excés: encara parlem grec (Edicions Cal·lígraf, 2024), de Toni Batllori, Pere Led i Toni Merigó. En aquest llibre, els autors analitzen, de manera detallada, amb voluntat divulgativa i a partir d’il·lustracions, l’origen i el significat de gairebé un centenar de paraules en català que provenen del grec i que encara es mantenen vives en la nostra parla quotidiana, com ara diagnòstic, símbol, idea i entusiasme, entre d’altres. També es presentarà aquest diumenge a les 16.45 h, amb l’autor Toni Batllori i l’editor Bernat Puigtobella com a conductor.
I la presentació de les anteriors novetats anirà acompanyada d’una altra, Diccionari de recursos lexicals (Llibres de l’Índex, 2024), de Carles Castellanos i Agustí Mayor, també a les 16.45 h. Es tracta d’una obra més tècnica que les anteriors, ja que és en format diccionari i presenta més d’un miler d’articles, més de quinze mil propostes alternatives directes, amb més de quinze mil exemples i prop de quatre mil locucions i frases fetes. Al final, també fa recomanacions d’ús, criteris de distinció entre alternatives, advertiments sobre possibles mals usos, etimologies i contextos remarcables. Per això, es converteix en una eina útil per millorar el lèxic propi per als aprenents i els estudiants i per a tothom que vulgui enriquir els recursos expressius.
Últims títols: la història de la llengua combinant rigor i humor
L’escriptor Joan-Lluís Lluís continuarà la tarda de llengua, a partir de les 17.45 h, amb la presentació del seu últim llibre, Balla amb Babel (Fragmenta, 2024), en què ressegueix la història de l’absolutisme lingüístic, representat pels estats espanyol i francès, amb una relectura del cèlebre mite de la torre de Babel. Amb preguntes com ara d’on ens ve, als humans, la tendència a jerarquitzar les llengües?, o què amaga la superioritat que algunes s’atorguen?, l’autor ens convida a reflexionar sobre el monolingüisme d’estat. Lluís, però, no presentarà el llibre tot sol. L’acompanyaran l’escriptor Enric Gomà, que conduirà l’acte, i el filòleg i lingüista Josep Ferrer, que presentarà l’últim llibre que ha editat, Cartes (1946-1983): A la recerca del català usual (Club Editor, 2024), un epistolari entre el filòleg Joan Coromines i l’escriptor Joan Sales sobre qüestions sociolingüístiques.
I qui també repassarà la història de la llengua catalana des del segle XVIII fins a l’actualitat, però a partir de les 18.30 h i combinant humor, rigor i ironia, és la guionista Elisenda Pineda, amb la presentació del llibre La catalana llengua (Ara Llibres, 2024). La cirereta, però, la posaran els també guionistes Júlia Cots i Tomàs Fuentes, amb la presentació del seu últim llibre, Jugada mestra! (Ara Llibres, 2024), per posar a prova el nivell d’expertesa dels assistents sobre Catalunya a partir de mots encreuats amb les expressions de Josep Lluís Núñez o exercicis numèrics amb les escandaloses xifres de Rodalies, per exemple.
Col·loquis i debats: l'estat del català, també a la Catalunya Nord i l'Alguer
Cap al final de la tarda, més concretament a les 19.20 h, Plataforma per la Llengua tancarà la jornada de llengua amb un col·loqui en què es parlarà de la situació del català a la Catalunya Nord i l’Alguer. El secretari de Plataforma per la Llengua i també escriptor i historiador Francesc Marco-Palau serà el conductor del debat, en què participaran Rémy Farré, de la Universitat de Perpinyà; Eugeni Casanovas, escriptor i periodista, i Joan Peytaví, historiador i divulgador, de part Catalunya Nord, i Carlo Sechi, activista cultural i polític; Irene Coghene, activista lingüística i cultural, i Mauro Mulas, membre fundador de Plataforma per la Llengua a l’Alguer, de part de l’Alguer. L’objectiu del debat, al capdavall, és ampliar mirades, perquè la situació delicada que viu la llengua no només és present a Catalunya, sinó també en tots els territoris de parla catalana.
La cosa no s'acaba aquí: altres activitats entorn de la llengua
El compromís de La Setmana amb la llengua catalana no es redueix a només una tarda, sinó que també es manté els pròxims dies. Així doncs, dilluns serà el dia de promoure el català entre els més petits, amb la presentació del llibre Paraules d’antes (Cossetània Edicions, 2024), de Ricard Farré i Àlex Pujols, amb il·lustracions de Toni Galmés. A les 18 h, els autors donaran a conèixer aquest conte després de l’èxit de la cançó Paraules d’antes, amb un xou ple de cançons, comèdia i improvisació. Tot seguit, a les 18.15 h, ja centrant-se en un públic més adult, serà el moment de donar pas a la conversa amb tres dels traductors més destacats en llengua catalana, Dolors Udina, Míriam Cano i Anna Casassas, amb la crítica literària i llibretera Marina Porras com a moderadora.
En la mateixa línia, però canviant de temàtica i de dia, dimarts és el torn de l’escriptor i professor Joan M. Serra, que a les 18.30 h presentarà L’ús social del català: en un tombant decisiu (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2014), un llibre clau per al moment actual, en què hi ha un clar retrocés de l’ús parlat del català. Per això mateix, dimecres Dídac Romagós, que es manté ferm en la lluita per salvar el català, parlarà a les 17 h de Ràdio Vilablareix, una emissora local que programa música només en català i que ha entrevistat les figures més destacades de la cultura. I, finalment, el mateix dia, a les 17.30 h, l’activista Àlex de la Guia ens posarà al dia sobre l’streaming i on podem mirar pel·lícules i sèries en català amb la presentació del llibre El català a la carta. Què són i quin impacte té el català a les plataformes de vídeo (Onada Edicions, 2024).