La 41a edició de La Setmana del Llibre en Català és la de la paraula escrita, la dels llibres, la d'on surten totes les històries i les reflexions que, en altres formats, arribaran a tots els públics i constituiran els diversos moments de lleure cultural. Per això, el lema d'aquest any és que "el llibre és l'origen de tot i La Setmana és on tot comença". En una edició de rècord, 287 expositors —xifra límit— repartits en 87 casetes ocupen més de 7.000 metres quadrats al Moll de la Fusta des de divendres passat, 8 de setembre, fins a aquest diumenge, 17 de setembre. La gran novetat d'aquest any, però, és que és la primera vegada que aquest esdeveniment cultural aplega els segells de tots els territoris de parla catalana: Catalunya, el País Valencià, Andorra, les Balears i la Catalunya Nord, que fins ara no havia estat present en aquesta cita.
La Setmana es va celebrar per primera vegada el 1983 i des de l'aleshores no ha faltat mai en aquesta cita anual amb els lectors. Després de provar diferents ubicacions —va començar a l'estació de Sants, va passar per l'estació de França i el parc de la Ciutadella i abans d'arribar al Moll de la Fusta se celebrava a la plaça de la Catedral—, ha anat evolucionant i actualment s'ha consolidat com un delsesdeveniments culturals més importants de Catalunya per projecció, volum de negoci, participants, assistents i difusió. De fet, aquest any es pot dir que ja s'ha convertit en el gran festival de llibre en català, amb un programa de més de 300 activitats, 125 novetats editorials, 126 signatures de llibres, 159 presentacions de llibres i 31 itineraris literaris, entre altres propostes.
L'edició en català, la gran protagonista
L'eix central de La Setmana, sens dubte, és la llengua catalana. De fet, un dels principals objectius d'aquest projecte és continuar sent un estímul per a la lectura de llibres en català. En aquest sentit, la directora de La Setmana, Cristina Domènech, ha explicat a Nació que la proposta de valor que fa que l'esdeveniment cada any sigui un èxit és "l'extensa oferta de llibres en català, tant de novetats com de fons, exemplars que potser no són a les llibreries". D'altra banda, també en destaca el contacte que es crea entre el llibreter, l'editor i el públic lector, com també la ubicació, que esdevé un espai de relació social.
Cristina Domènech, directora de La Setmana del Llibre en Català Foto: Hugo Fernández
El president d'Editors.cat —el gremi organitzador de La Setmana—, Ilya Pérdigo, coincideix amb Domènech i afegeix que "l'esdeveniment s'ha consolidat fins al punt que la gent del món de la cultura ja té molt clares les dates de la cita anual". Sobre l'eix central, ha declarat que "La Setmana no només és un festival literari, sinó també un lloc on es fan tota mena d'activitats culturals, però sobretot un espai infranquejable, un fortí on convisqui la nostra cultura conjunta, llengua catalana inclosa". Amb tot, conclou que tenir actualment "un espai com aquest dedicat completament a la literatura en català és gairebé un miracle". Com a dada destacable, Pérdigo ha confirmat a Nació que, una vegada passat l'equador, ja es pot dir que estan rebent més visitants que l'any passat.
Un espai on conflueixen totes les baules del sector
La Setmana són deu dies en què conviuen totes les baules que fan possible el projecte: editors, llibreters, autors, traductors, il·lustradors, bibliotecaris, distribuïdors i lectors. En paraules del president, és "un moment de comunitat", perquè la resta de l'any no tenen una oportunitat així per reunir-se tots i "interactuar amb els lectors".
Ilya Pérdigo, president d'Editors.cat Foto: Hugo Fernández
Les editorials corroboren les declaracions de Pérdigo i també veuen en La Setmana una oportunitat per obrir-se i acostar-se al seu públic lector. Així ho afirma Alba Cayón, la directora general de l'editorial Comanegra, que creu que la setmana és "un moment clau per trobar les novetats i descobrir el projecte personal de cada editorial, però també un punt de trobada únic amb els editors i lectors, per compartir lectures i recomanacions". Aquesta edició tenen expectatives de superar les xifres de l'any passat i, de moment, ho estan aconseguint. En canvi, Núria Miralpeix, editora de l'equip d'Edicions de 1984, encara no ha notat que les vendes siguin superiors en comparació amb les de l'any passat, però, com que són una editorial més petita —explica—, tampoc no s'han marcat "cap objectiu en concret" i tenen "molts de dies al davant".
Ara bé, cal recordar que a La Setmana també hi tenen cabuda les revistes, que sovint es queden a l'ombra dels llibres. Gal·la Miranda, de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), però, celebra la bona acollida d'aquest any. Arran de l'episodi de Borriana (Plana Baixa), on es van vetar certes publicacions en català a la biblioteca municipal, "Cavall Fort i Camacuc són les revistes que més s'estan venent a La Setmana. A més, com a resposta a la polèmica, moltes persones també han aprofitat l'ocasió per fer subscripcions", afirma Miranda.
Expositor de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) Foto: Hugo Fernández
Festival per a tots els públics
"De cada any hem aconseguit ampliar la proposta familiar, pensada per a tots els públics, des dels infants, passant pels joves i els adults, fins als més grans", assenyala Pérdigo. En aquest sentit, tant la directora com el president han notat que aquest any "hi ha una gran afluència de públic jove". Domènech, d'una banda, associa la bona resposta dels joves a projectes com ara les col·leccions Petits Planers, de Viena Editorial, i Brunzits, de Columna Edicions, que els tenen engrescats. D'altra banda, Pérdigo ho atribueix a l'auge del còmic, "un gènere en què els joves han trobat el contingut en català que els faltava". Amb tot, les tardes amb activitats dedicades exclusivament als joves, com ara la batalla de llibres en free style, i l'espai Off Setmana, amb pòdcasts, també han contribuït a engrescar aquest segment de la població a anar a La Setmana.
Un dels expositors de La Setmana del Llibre en Català Foto: Hugo Fernández
Una mostra de l'èxit de l'esdeveniment entre els més joves són la Laia i la Lara, de 23 i 24 anys, respectivament, que expliquen a Nació que han anat expressament aquest dimarts a La Setmana des de Manresa disposades a comprar uns quants llibres. Les dues amigues s'hi han presentat amb "unallista de títols", que "ampliaran amb les recomanacions dels editors i els llibreters després de fer la primera volta pels expositors". A la segona volta, asseguren, decidiran quins exemplars seran els escollits per endur-se a casa.
Així mateix, els responsables volen remarcar la bona acollida de les famílies amb infants: "Hem pogut comprovar que hi ha una clara voluntat per part dels pares de voler introduir els fills en la lectura en català". De fet, sense els adults moltes vegades no seria possible que les criatures s'animessin a llegir. Per exemple, la Montse, una visitant de 52 anys, explica que cada any va a La Setmana per comprar uns quants llibres, però també per regalar-ne a la seva filla. Ara bé, tampoc hi falten els més grans, que són els més fidels, com ara en Josep, de 68 anys, que confirma que té La Setmana com a cita obligada cada setembre des de fa més de 12 anys.
Un visitant comprant llibres en un expositor de La Setmana Foto: Hugo Fernández
Més enllà del Moll de la Fusta
Domènech, a la presentació que es va fer al juliol, exposava que un dels objectius a llarg termini és "intentar que La Setmana vagi més enllà del que passa al Moll de la Fusta, situar-la en un calendari de país, que sigui una excusa per vincular-se d'alguna manera al llibre en català, que arribi arreu del territori, a les escoles, als casals, a les llibreries, a casa, i no només al Moll de la Fusta". Ara, dos mesos després, la directora assegura a Nació que l'edició d'enguany només és la llavor d'aquest repte: "Aquests dies ens expliquem, ho treballem, intentem que els mitjans parlin del llibre en català, provem que moltes institucions i associacions coneguin bé el projecte, però el resultat encara no és visible". Tot i això, el concurs d'aparadors de biblioteques que han organitzat per primera vegada aquest any, amb fins a deu premis, és una mostra de com es va avançant cap a l'objectiu: les biblioteques de Catalunya han dedicat espais als llibres en llengua catalana i d'aquesta manera han donat visibilitat a La Setmana.
Ambient de La Setmana del Llibre en Català aquest dimarts Foto: Hugo Fernández
Quan s'acabi l'edició, els organitzadors en faran un balanç i una anàlisi per mirar què podran aplicar per millorar l'any que ve. Domènechno vol parlar de creixement, sinó d'evolució: "Les coses tenen un límit i, malgrat que hem arribat al rècord d'expositors i d'espai, més metres no és sinònim d'èxit. Hem de trobar el model que ens faci sentir còmodes i que faci content a tothom". Per això, de cara a l'any que ve, la intenció és "incrementar i cuidar el vessant d'oferta lúdica vinculada al llibre i mirar què es pot fer per fomentar la lectura en català a un públic lector i no tant lector, amb quines activitats se'ls pot atreure, però sense abaixar el nivell ni la qualitat", conclou la directora. Així doncs, caldrà esperar a diumenge per saber si aquest any també s'ha batut rècord de visitants, a més d'expositors, en un esdeveniment que s'ha convertit en el gran festival del llibre, i no només del llibre, en català.