Els castells compleixen aquest diumenge 15 anys des de la designació com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco. La fita, que es va concretar a Nairobi (Kenya) el 16 de novembre del 2010, ha portat un boom casteller des de llavors. Segons dades de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) analitzades per l'ACN, en els anys previs al 2010, la xifra anual de construccions rondava les 6.500. La inscripció al patrimoni mundial va suposar un abans i un després, i ja fa anys que superen les 10.000 anuals. L'última dècada i mitja se n'han descarregat un 50% més que en els 15 anys previs, i els gamma extra completats s'han quadruplicat. El reconeixement "va donar un impuls molt gran", diu la CCCC.

La Unesco va reconèixer els castells al país africà en presència d'una delegació catalana encapçalada pels aleshores president del Parlament, Ernest Benach, i conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras. Els representants van mostrar emoció i satisfacció davant la notícia, i a Valls es va celebrar especialment la designació, que es va seguir a través d'una pantalla gegant instal·lada a la plaça del Blat. Quan es va confirmar, es van fer repicar les campanes de l'església de Sant Joan, es van llançar 21 salves pirotècniques i es van deixar anar un miler de globus. Les principals colles castelleres del país també van expressar alegria i anticipaven més repercussió del fet casteller i una consolidació de les colles de nova creació sobretot fora del territori tradicional.

El president de la CCCC, Albert Torres, confirma els auguris de l'època i diu que la fita va impulsar el món casteller "sobretot en l'àmbit social". Segons ell, poc després van néixer una vintena de noves colles, cosa que "va fer créixer la pràctica arreu del territori", i aquest augment va continuar al llarg dels anys i fins ara. Torres afegeix a l'ACN que la declaració va ser "un motor real d'expansió", destacant el fet que ara hi ha més de 100 colles en actiu.

Per ell, la pràctica "ha avançat en seguretat, formació i nivell", i el principal repte de futur és "consolidar el creixement", sobretot amb espais d'assaig adequats i garantint recursos per a la seguretat.

Així, 15 anys després, les xifres també constaten les previsions més optimistes. Des del 2011 i fins aquesta setmana, les colles han fet 146.895 construccions –sumant intents desmuntats, intents, descarregats i carregats de colles convencionals i universitàries–, cosa que és un 44,6% més que les 101.535 que es van dur a terme entre el 1996 i el 2010. L'augment considerable podria haver estat encara més accentuat, tenint en compte que el 2020 i el 2021 pràcticament no es van celebrar diades a causa de la Covid, i que el parèntesi pandèmic encara es va arrossegar lleugerament el 2022.

Mirant en detall les xifres anuals, es disparen concretament a partir de la decisió de la Unesco: l'any 2010 se n'havien intentat i/o completat 6.340, i l'any següent ja es passava a 8.264. També coincidint amb el ràpid auge del sentiment independentista entre els catalans, el 2013 ja s'assolien les 10.000 construccions per primera vegada, una cota a què s'ha arribat tots els anys amb l'excepció de la pandèmia.

El llistó de dificultat, més alt

D'ençà de la jornada històrica a Nairobi, 135.751 castells s'han pogut completar, cosa que suposa un 49% més que en els 15 anys precedents. La dificultat de les construccions també s'ha enlairat: si bé entre el 1996 i el 2010 se'n van descarregar 189, entre el 2011 i el 2025 la xifra va més que multiplicar-se per quatre fins a arribar a les 823. En conjunt, el nombre d'intents –exitosos o no– va ser de mig miler en els anys abans del reconeixement de la Unesco, i ja ronden els 1.300 des de llavors.

Un exemple paradigmàtic és el 3 de 10 amb folre i manilles, que només s'havia descarregat dues vegades abans del 2011, però que d'aleshores ençà s'ha completat en 37 ocasions, i en 35 més s'ha pogut carregar. A més, des del boom del fet casteller dels últims anys, el llistó ha pujat fins a nivells desconeguts, ja que el 4 de 10 amb folre i manilles no s'havia aconseguit mai fins que els Minyons de Terrassa el van descarregar el novembre del 2015 a la seva pròpia diada, fa una dècada. El 3 de 9 sense folre tampoc s'havia vist mai fins que a la Diada de Santa Úrsula del 2019, a Valls, les dues colles locals el van carregar amb minuts de diferència.

Amb tot, el podi de construccions més descarregades han estat aquests últims 15 anys les mateixes que en el període anterior, més assequibles pel gruix de colles: el pilar de 4, completat en 55.540 ocasions en aquest període, el pilar de 5 (13.038) i el 3 de 7 (5.810).

Lleugerament menys actuacions a la resta del món

Les estadístiques de la CCCC també distingeixen entre les actuacions que s'han celebrat als Països Catalans i a la resta del món. En aquest sentit, no s'observa un repunt posterior a la designació com a Patrimoni de la Humanitat. Entre el 1996 i el 2010, es van comptar 3.058 construccions totals –un terç de les quals, a la resta d'Espanya, 815 a França i 279 a Alemanya. I entre el 2011 i el 2025, se n'han registrat menys, 2.584 –pràcticament les mateixes a Espanya, però menys a França, 378, o a Alemanya, 62, i més a Itàlia i Bèlgica.