Europa ha estat, des de fa segles, un continent que ha exportat migrants a tot el món. Molts catalans ho saben bé: les onades migratòries han estat una part integral de la nostra història, especialment durant els moments de guerra i repressió, malauradament massa freqüents a Catalunya. Des d’Amèrica fins a Austràlia, milers de persones han buscat oportunitats lluny de les seves terres, sovint fugint de conflictes o dictadures. I si bé això forma part del nostre passat, avui dia sembla que Europa ha oblidat la seva pròpia història.
Amb l'auge de l'extrema dreta a Europa, s'adopten polítiques cada cop més xenòfobes, centrades en el tancament de fronteres i la repressió. El cas d'Itàlia i la seva primera ministra Giorgia Meloni és l'exemple més recent d’aquesta deriva. Meloni ha impulsat un acord amb Albània per establir camps de detenció per a migrants, lluny de la vigilància europea i sota condicions que ja han estat denunciades per ser deshumanitzadores. Aquests centres, situats en territori albanès, tracten de desplaçar el problema fora de les fronteres italianes i europees, sense tenir en compte els drets humans bàsics dels migrants. És el que molts crítics han qualificat de “Guantánamo europeu” o “camps de concentració” moderns. El Regne Unit de Sunak també va intentar obrir camps a Ruanda.
Catalunya, un país que ha estat històricament una cruïlla de cultures i un punt de trobada per a persones de tot el món, no pot restar indiferent davant d'aquestes polítiques. Nosaltres sabem què significa migrar, què significa buscar refugi i les diferències entre ser rebut amb els braços oberts o amb la porta tancada. La iniciativa de Meloni no només suposa una violació dels drets fonamentals, sinó que és una mostra clara de la deshumanització que l’extrema dreta vol normalitzar a Europa. Les persones que fugen de la guerra, la persecució o la pobresa no són criminals. Són éssers humans que mereixen dignitat, acollida i oportunitats.
És alarmant veure com Brussel·les, que hauria de defensar els valors fundacionals de la Unió Europea, mira cap a una altra banda o fins i tot dona suport a aquestes polítiques, com ha fet recentment la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al qualificar aquests "retorn hubs" com una solució que podria expandir-se. Aquesta postura no només hipoteca el futur d'Europa com a espai de llibertats, sinó que crea alhora un precedent perillós, on la solidaritat és substituïda per murs, camps i repressió.
Catalunya, amb el seu esperit d’acollida i diversitat, ha de ser un exemple de resistència davant d’aquesta onada de deshumanització. Hem de recordar la nostra pròpia història i no caure en el parany de l’extrema dreta. Els murs no són la solució als conflictes globals, i tancar els ulls a les necessitats humanitàries només perpetuarà la injustícia i l’opressió. És el moment de defensar una Europa oberta, que recordi les seves arrels migratòries i que lluiti per la dignitat de totes les persones.