La sanitat pública catalana es troba en una situació crítica. Després d'anys de retallades i privatitzacions, la sortida de la pandèmia ha portat a la nostra sanitat i especialment els nostres professionals sanitaris a una situació límit. Sens dubte que la situació no és encara comparable amb la de la sanitat pública madrilenya, on milers de ciutadans i ciutadanes han sortit recentment al carrer per evitar el desmantellament total que està impulsant el govern d'Ayuso, sobretot a l'atenció primària. Però a Catalunya hem de fer un gir de 180 graus si no volem recórrer el mateix camí. Cal tenir present que avui som el segon territori de l'Estat amb més assegurances privades de salut, només per darrere de Madrid, un augment que es deu sobretot a la fugida de les classes mitjanes i classes populars cap a la sanitat privada.

La situació és especialment crítica en l'accessibilitat a l'atenció primària, als nostres centres d'Atenció Primària, on en el 50% dels casos superen els cinc dies per aconseguir cita al metge o la metgessa de capçalera, ja arriben a superar no només els deu dies sinó fins i tot els trenta dies per programar la visita. Això se suma a les enormes càrregues de treball que tenen els professionals sanitaris, especialment també els metges de primària amb agendes impossibles que superen de llarg les 30 visites diàries.

En aquest context, l'acord de pressupostos de la Generalitat és un primer pas per començar a revertir aquesta situació. 1 de cada 3 euros de l'augment de 3.800 milions d'euros va destinat al Departament de Salut arribant per primer cop a un pressupost inicial de més d'11.700 milions. Catalunya, gràcies a les condicions fixades per En Comú Podem, serà el 2023 la primera comunitat que pot arribar a destinar el 20% del pressupost del Departament de Salut a l'Atenció Primària, amb la voluntat que el 2025 arribem al 25%. Un primer pas encara insuficient, però que suposa un primer canvi rellevant en la transformació del model hospitalocèntric construït fins ara.

En aquest sentit, és clau que en el seguiment dels acords pressupostaris garantim la posada en marxa del pla d'accessibilitat compromès per part del nou conseller de Salut amb els comuns per valor de 100 milions d'euros per garantir que en tots els centres d'atenció primària catalans qualsevol ciutadà o ciutadana tingui accés al seu metge o metgessa de capçalera en menys de cinc dies. Per acompanyar aquestes mesures també posarem en marxa des del Parlament la primera comissió d'estudi sobre l'Atenció Primària a Catalunya, una comissió que estarà constituïda no només pels grups parlamentaris sinó també per entitats, moviments socials i sobretot associacions de professionals per tal de vetllar pel compromís de fer realitat el 25% del pressupost del Departament de Salut a la nostra atenció primària.

Alhora el nou pressupost també ha de permetre afrontar tres reptes claus per a la nostra sanitat pública. En primer lloc, una part important dels nous recursos cal que vagin destinats a la millora de les condicions laborals de tots els professionals sanitaris que han sortit al carrer a manifestar-se aquests darrers mesos i també a l'equiparació de les condicions laborals entre els diferents centres que formen part del CatSalut. En segon lloc, a l'impuls de polítiques per fer front a la salut mental de la població, especialment d'infants i joves, on s'han disparat les conductes de trastorn alimentari, les autolesions i on el suïcidi és avui la primera causa de mort no natural dels i les joves. Finalment, també cal seguir desplegant la cartera de serveis amb 40 milions d'euros la llei de salut bucodental que vam impulsar des d'En Comú Podem la darrera legislatura.

Malgrat aquest acord de pressupostos, el sistema nacional de salut català presenta problemes estructurals que no tenen a veure només amb la manca de recursos. El 2022 arribarem pràcticament a una despesa executada de 14.200  milions d'euros, una xifra rècord, molt propera als 15.000  milions que s'han reivindicat històricament per fer sostenible el sistema públic de salut.

I sens dubte és fonament afrontar el debat sobre la prestació de serveis sanitaris a través de prestadors de serveis publicoprivats que cada cop està generant més malestar per les condicions tant de professionals sanitaris com d'usuaris, com es va veure en la massiva manifestació a Terrassa el passat mes de gener en defensa de la Sanitat Pública i especialment contra el servei de Mútua de Terrassa.

En aquest sentit, caldrà veure com evoluciona i intervenir directament, també des dels professionals i usuaris i usuàries, en l'Acord Nacional de Salut que ha plantejat el conseller de Salut per abordar els problemes estructurals de la sanitat pública catalana i que no es pot tancar en fals si realment es vol evitar que la nostra sanitat segueixi el mateix camí que la sanitat pública madrilenya. Tenim més recursos, ara cal canviar el model per construir un veritable sistema nacional de salut pública.