Opinió

Un món feliç

«La llibertat de moviment, de pensament, d’expressió està clarament amenaçada actualment»

Carme Porta
27 d'octubre de 2023, 19:00
Aldous Huxley va escriure Un món feliç, la distopia d’una societat basada en un sistema de castes a les quals la ciutadania queda lligada amb una sèrie de formacions i programes d’adoctrinament. Aquesta organització social garantia el poder de l’estat mundial i un equilibri fonamentat en aquesta divisió social del treball. És una novel·la, cert, però el model social que dibuixa té moltes similituds amb la nostra societat.

La llibertat de moviment, de pensament, d’expressió està clarament amenaçada actualment. Ens trobem en una societat en què la llibertat acaba sent prendre una cervesa sense mascareta durant la pandèmia i no un dret. L’actuació lliure en les pròpies decisions s’acaben assimilant a fets utilitaris fruit de desitjos emocionals i no fruit del respecte, la convivència, la raó o el dret a ser i viure sense condicionants discriminatoris i excloents.

Se’n parla sovint d’adoctrinament, sovint també fa riure -per no plorar- com en parlen aquelles persones que, simplement, no accepten allò diferent, no accepten qui no pensa, actua o és com ells. La diferència passa a ser conflicte perquè no s’accepta i la jerarquia de poder es vol establir a partir del privilegi de “la normalitat”. Ells: poderosos i normals són els que dicten les normes i, per tant, tota persona, cos o idea diferent i no normativa es considera doctrina, no pas la seva. Mentrestant molta gent va repetint desitjos, actituds i mantres: diners, cotxes de luxe, inversió, diversificació de negoci, musculatura, marques de roba... tot a partir d’allò que reben des de les xarxes socials, Instagram, Twitch, YouTube o TikTok, en les que personatges amb milers de seguidors els fan sentir part d’una comunitat, d’una forma de vida, d’una altra vida.

I les xarxes, controlades pels de sempre, van adoctrinant i conformant una societat que es creu rebel i que viu una vida en paral·lel a la realitat. L’esforç, la motivació, l’austeritat, el respecte, l’empatia van desapareixent i creix l’individualisme, l’apatia, la immediatesa, la impaciència i també el temor, la inseguretat, la incertesa, l’aïllament i la sensació de fracàs. Avenços tecnològics que podien aportar aspectes positius acaben esdevenint elements de control social. Avenços científics que poden tenir importants avenços per a la humanitat, acaben sent aplicats a la contra. Un exemple el podem trobar en la neurociència, l'estudi de les patologies que afecten al sistema nerviós per cercar solucions mèdiques a malalties com l’Alzheimer també es poden aplicar a perilloses aplicacions de control mental, que no són ciència-ficció avui dia. L’exemple dels drons com a elements tecnològics que poden ajudar en casos de grans emergències i catàstrofes, s’han adaptat a tecnologia de destrucció massiva utilitzada per fins militars és un altre exemple, real, molt real.

Així el món feliç distòpic, imaginat per Huxley, és cada cop més versemblant. Molta gent viu una vida poc real i la vida real és poc atractiva. Els drets es van retallant i les protestes invisibilitzant i apaivagant. Es tergiversen les paraules per manipular el significat. La soma, la droga de la novel·la, que proporcionava benestar i ajudava a l’evasió de la realitat, controlada per uns quants, comença a ser part de la nostra realitat, una realitat que cal capgirar.

Tècnica en imatge fílmica, he treballat principalment en l’àmbit audiovisual i periodístic. Membre de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores, del Grup de Periodistes Ramon Barnils i del PEN Català. Directora de la col·lecció Tinta Fèmina de l’Editorial Trabucaire. Diputada al Parlament de Catalunya en la VI i la VII legislatura. Actualment, cap de comunicació de Fundació Surt.

El més llegit