Moltes vegades tots plegats no som prou conscients que el millor ho tens a tocar de casa. No cal anar lluny, per exemple, per escoltar bona i millor música. De collita pròpia.
A Centelles des de fa uns anys hi ha una revifalla cultural en aquest àmbit, digne de les millors ciutats-bressol de músics. De Vic s'ha dit moltes vegades, i amb raó, que era el Liverpool català. Però, com podem definir Centelles?
Si fem un resum ràpid i telegràfic actualitzat ens trobem grups amb músics centellencs. com Els Catarres i Bonobos. Però també tenim musics locals en altres formacions com les The Sey Sisters, amb el saxofonista Albert Bartolomé (fill); els vigatans Oques Grasses, amb Josep Valldeneu al saxo; i de renom nacional, com el bateria Toni Pagès. I no oblidem mai l'exemple de superació personal del nostre gran i estimat bateria i percussionista David Viñolas. També cal remarcar el virtuós de la guitarra flamenca, Joan Asensio.
L'origen de tot plegat, molt simple o molt complex: l’Escola de Música de Centelles, fins fa poc dirigida pel també músic local Albert Bartolomé, pare del saxofonista de les germanes Sey i fundador i músic durant molts anys del mític grup Els Brillants. Així, la pedrera va néixer i es va formar en la seva adolescència i joventut en una escola de música local.
A Centelles, la música sempre ha tingut orquestres. I si no que els hi ho demanin als històrics Baliga Balaga, que any rere any sempre hi són als moments més àlgids de les festes locals. Una banda de carrer que no falta ni pel Carnaval, ni per les bruixes, ni tampoc per la festa major, amb les seves despertades. Però també els vam poder veure i sentir tocar, fins i tot, a la Botiga al Carrer de la setmana passada.
I de fet, és ben veritat que la música, en el cas de Centelles, no és una flor d'estiu ja que... a l'estiu tota cuca viu... però a Centelles viu tot l'any. I ja en fa uns quants.
A Centelles des de fa uns anys hi ha una revifalla cultural en aquest àmbit, digne de les millors ciutats-bressol de músics. De Vic s'ha dit moltes vegades, i amb raó, que era el Liverpool català. Però, com podem definir Centelles?
Si fem un resum ràpid i telegràfic actualitzat ens trobem grups amb músics centellencs. com Els Catarres i Bonobos. Però també tenim musics locals en altres formacions com les The Sey Sisters, amb el saxofonista Albert Bartolomé (fill); els vigatans Oques Grasses, amb Josep Valldeneu al saxo; i de renom nacional, com el bateria Toni Pagès. I no oblidem mai l'exemple de superació personal del nostre gran i estimat bateria i percussionista David Viñolas. També cal remarcar el virtuós de la guitarra flamenca, Joan Asensio.
L'origen de tot plegat, molt simple o molt complex: l’Escola de Música de Centelles, fins fa poc dirigida pel també músic local Albert Bartolomé, pare del saxofonista de les germanes Sey i fundador i músic durant molts anys del mític grup Els Brillants. Així, la pedrera va néixer i es va formar en la seva adolescència i joventut en una escola de música local.
A Centelles, la música sempre ha tingut orquestres. I si no que els hi ho demanin als històrics Baliga Balaga, que any rere any sempre hi són als moments més àlgids de les festes locals. Una banda de carrer que no falta ni pel Carnaval, ni per les bruixes, ni tampoc per la festa major, amb les seves despertades. Però també els vam poder veure i sentir tocar, fins i tot, a la Botiga al Carrer de la setmana passada.
I de fet, és ben veritat que la música, en el cas de Centelles, no és una flor d'estiu ja que... a l'estiu tota cuca viu... però a Centelles viu tot l'any. I ja en fa uns quants.