He trobat genial la idea de l'escola de l'Esquirol de convertir els alumnes de 6è de Primària i 1r d'ESO en mecànics d'arreglar bicicletes en desús i poder-les reciclar per a les famílies que no en poden tenir. Sembla que la idea va sorgir arran de la jornada 'bio' que pretenia incentivar el transport saludable i sostenible. Els alumnes van voltar pel poble amb bicicletes o patinets suposo que per donar exemple... I es van trobar que hi havia famílies que no podien ser "bio" perquè no tenien recursos per comprar una bicicleta als seus fills.

Se'm trenca el cor de pensar que passi això (i no soc ingènua, sé que passa i no pas poc), i que resulta que un nen no pugui tenir bicicleta, potser perquè per a mi és indissociable la bicicleta de la infantesa: a casa ens les podíem permetre i en vam tenir tots. El meu fill també en va tenir una, i ara veig nens i nenes que corren per Cantoni amunt i avall amb bicicleta i sempre se m'escapa un somriure i se m'eixampla el cor.

Per a mi, una infantesa sana és una infantesa amb bicicleta. Segur que hi ha mil altres infanteses sanes, però en aquesta et toca el vent a la cara i tothom sap que l'aire t'aclareix les idees, i et fa sentir lliure i mirar endavant, sempre endavant, perquè, si et despistes un moment, has caigut.

L'enhorabona als nois i noies de l'Esquirol i a qui va tenir la idea. Tant de bo hi hagués més iniciatives com aquesta. Sé que n'hi ha algunes a unes quantes escoles, però n'hi hauria d'haver més, que, al mateix temps que eduquessin en valors els que ho fan, solucionessin el nus emocional que deuen tenir pares i fills de molts indrets del país per no poder accedir a una trista bicicleta que, quan tenim pocs anys, és com una catifa voladora capaç de portar-nos a qualsevol lloc. A la lluna, si cal.