Encara hi ha qui creu que tots els vots a Plataforma per Catalunya són de caire racista. Les xifres ens demostren que això no és així. El 2003 a Vic van ser 1.229 les persones que van votar PxC. El 2007 la xifra va augmentar fins a les 2.847 mentre que el 2011 el partit va créixer pocs vots i va arribar als 2.993. Per aquells que ja no ho recordin, el 2007 encara tots vivíem en l’esplendor d’aquella societat rica i sense límits econòmics. Aquestes dades fan caure la teoria que en època de crisi els partits xenòfobs creixen exponencialment. Anglada va créixer quan una part àmplia de la societat es podia permetre vacances, cotxe, casa i crèdits.

La proximitat en la política local és clau, i d’això se n’han oblidat bona part dels que en formen part. El posat altiu d’alguns alcaldes o regidors els allunya d’aquells que d’aquí a un temps s’han de decantar per un vot o altre. D’això, el cap de files de PxC n’és un mestre, i en les últimes eleccions bona part dels seus contrincants, en aquest aspecte, li van posar massa fàcil. Aquesta legislatura, qui n’ha pres bona nota, com a polític intuïtiu que és, però principalment perquè encara vibra i no ha perdut la il·lusió amb el dia a dia de la ciutat, és el regidor Joan Ballana.

Plataforma menteix en el seu programa electoral. Ho fa sense cap vergonya. Sense complexos. Els altres partits, però, han fet que aquestes mentides passin desapercebudes en unes campanyes electorals on tot s’hi val per guanyar vots. El PP negava l’augment de l’IVA, ERC volia treure els peatges, el PSC-PSOE havia d’aprovar l’Estatut que sortís del Parlament i CiU negava el copagament a la sanitat catalana.

Si mirem cap al futur, en part depèn de CiU el resultat electoral de PxC a la capital d’Osona a les properes eleccions. Del candidat sobretot, però també de com gestionin el relleu i de l’estira i arronsa entre Convergència i Unió, ja que els primers no deixaran passar l’oportunitat de recuperar l’alcaldia vigatana. Ara bé, si el comportament d’Unió és el mateix que hem vist ara fa pocs dies, quan la millor resposta del partit a l’alcalde de Vic després de la queixa d’aquest perquè l’havien relegat a la llista, fou dir-li que no havia fotut ni brot al Parlament, Anglada hi té molt a guanyar.

La política ha de passar el sedàs de la incompetència, després serà més digna i sobretot més creïble. Fins que això no passi, en aquest circ hi cap qualsevol malabarista.