Quan van mal dades, allò de “tot anirà bé” o “has de mirar de buscar el cantó positiu de les coses” fa bastanta ràbia. I els últims mesos ho hem sentit uns quants cops i ho pateixen, sobretot, els que estan a primera línia deixant-s’hi la pell i els més afectats per les restriccions i la crisi econòmica. Però, avui, permeteu-me que recorri a aquest recurs. 

Fa tant de temps que van mal dades, que hem de començar a veure el costat positiu (o almenys el més amable) de la situació. Les restriccions i aquest confinament que no hi ha manera que s’acabi ens han donat també algunes oportunitats, com ara conèixer i perdre’ns per camins que estic convençut que molts no posàvem en el mapa o que feia anys que no trepitjàvem. Per cert, parlo de perdre’ns en el sentit més metafòric: ara, els diumenges al matí, els camins de l’entorn de Vic estan més plens que la Plaça. 

En qualsevol cas, aquesta situació ens ha donat l’oportunitat de gaudir d’aquests espais. En alguns caldria alguna intervenció per acabar-los de definir bé, alguna senyalització més clara… però allà els tenim i, cada cap de setmana, s’omplen de caminadors encara inexperts i bicicletes que encara porten el llacet dels Reis.

I, malauradament, com més gent, més porqueria. No hauria de ser així, però, els últims diumenges, fent bona part de l’anella verda i altres camins m’hi he fixat i, a cada poques passes, trobes alguna cosa que no toca al terra: llaunes, ampolles de vidre, mascaretes, embolcalls de l’esmorzar, papers… Fins i tot, una bossa d’escombraries sobre un banc!

De veritat que som encara tan incívics? Els missatges de la Greta Thunberg ens van entrar per una orella i sortir per l’altra? Salta a la vista que la consciència ecològica que semblava que havíem agafat abans de la pandèmia no ha servit de res en un moment que, tristament, hem hagut de multiplicar els residus per les mesures de protecció.

Això em recorda també la "brigada" de neteja que es va convocar a Taradell el dia dels Innocents. En només un matí, 80 voluntaris vam arreplegar dels boscos del poble 350 quilos de deixalles: unes 70 bosses ben plenes i, fins i tot, extintors, i llaunes i gelats amagats al mig del bosc per encetar. El que podia semblar una innocentada va acabar sent una realitat com un temple. 

I, mentrestant, heu sentit alguna proposta sobre civisme, medi ambient i sostenibilitat des que va començar la campanya? Entre tots plegats, quanta inconsciència i quant incivisme encara!