Els dos protagonistes de l’espectacle no eren pas membres del col·lectiu de joves de La Torratxa, ni tenien cap relació amb les Verges de la C-17 o amb els organitzadors del Birranòstrum. Es tractava d’Evita de Luna i Agus Santamaria, dos actors habituals en els films pornogràfics del director català Conrad Son, que enregistraven per TV3 unes escenes que es van emetre al programa estiuenc Vacances pagades.
Tot i que l’escena va transcórrer en el marc incomparable de la Plaça de la Ciutat dels Sants, l’aparició dels dos joves despullats, amb tot l’arsenal logístic a l’aire, no va ocasionar protestes visibles, ans al contrari: molts dels diletants asseguts a les terrasses es van dedicar a immortalitzar el gloriós moment amb les seves càmeres digitals. Ja tenien la foto de l’estiu.
Vint-i-sis anys enrere, la tarda del dissabte 10 de juliol de 1982, l’Esbart Recreatiu Plafox (una colla de joves vigatans bohemis) va organitzar un Solàrium a la Plaça, coincidint amb la Festa Major de Vic i l’èxode ciutadà a Platja d’Aro. Mentre els paraires desplegaven les parades i els escombriaires acabaven de netejar el terra de la Plaça, els anomenats contraculturals vam muntar una platja virtual, amb una mar de 40 metres pintat en una tela, pilots de sorra per fer castells, ombrel·les, casetes de bany simulades, dutxes i altres elements decoratius habituals en aquest tipus d’espai. La màgica transformació de la Plaça en una platja es va completar en poc més d’una hora.
A les quatre de la tarda, amb 40 graus de temperatura, van començar a arribar banyistes de totes les edats amb banyador d’època, pantalons curts, biquinis i calçotets. Ningú anava totalment despullat i no es va veure cap mamella, cap pelussera prohibida, ni cap membre viril. La presència d’una trentena de nens i nenes jugant a la sorra amb pales i galledes ajudava a donar a l’espai la imatge d’una platja púdica i real on, al final, s’hi van reunir prop de 300 persones.
Mentrestant, a sota les voltes s’hi van congregar dos centenars de voyeurs, la meitat curiosos que no gosaven entrar a la sorra, i l’altra meitat ciutadans indignats que es preguntaven per què l’Ajuntament havia donat permís per organitzar aquella desagradable orgia de carn a la vista.
La celebració del Solàrium va desfermar una insòlita polèmica ciutadana que es va traslladar a la premsa local i al mateix Ajuntament, on durant setmanes es va debatre el tema en els plens, a proposta d’alguns regidors emprenyats. Mentre els uns trobaven que aquell happening no era res de l’altre món i deien que el que s’havia vist a Plaça era el mateix que tothom podia contemplar a Platja d’Aro, altres es mostraven escandalitzats i proclamaven que s’havia profanat la ciutat.
Entre el Solàrium del 82 i la passejada en bicicleta dels dos actors despullats en un estiu marcat per la crisi econòmica, Vic ha evolucionat i poca gent avui s’escandalitza per l’exhibició de carn humana. El públic assistent als dos espectacles va gaudir d’unes merescudes vacances; però mentre molts dels voyeurs del Solàrium només van veure pornografia indecent, els estiuejants del 2008 segurament van considerar que l’autèntica pornografia és la bombolla immobiliària, l’especulació, la pujada de les hipoteques i l’Euribor.
Tot i que l’escena va transcórrer en el marc incomparable de la Plaça de la Ciutat dels Sants, l’aparició dels dos joves despullats, amb tot l’arsenal logístic a l’aire, no va ocasionar protestes visibles, ans al contrari: molts dels diletants asseguts a les terrasses es van dedicar a immortalitzar el gloriós moment amb les seves càmeres digitals. Ja tenien la foto de l’estiu.
Vint-i-sis anys enrere, la tarda del dissabte 10 de juliol de 1982, l’Esbart Recreatiu Plafox (una colla de joves vigatans bohemis) va organitzar un Solàrium a la Plaça, coincidint amb la Festa Major de Vic i l’èxode ciutadà a Platja d’Aro. Mentre els paraires desplegaven les parades i els escombriaires acabaven de netejar el terra de la Plaça, els anomenats contraculturals vam muntar una platja virtual, amb una mar de 40 metres pintat en una tela, pilots de sorra per fer castells, ombrel·les, casetes de bany simulades, dutxes i altres elements decoratius habituals en aquest tipus d’espai. La màgica transformació de la Plaça en una platja es va completar en poc més d’una hora.
A les quatre de la tarda, amb 40 graus de temperatura, van començar a arribar banyistes de totes les edats amb banyador d’època, pantalons curts, biquinis i calçotets. Ningú anava totalment despullat i no es va veure cap mamella, cap pelussera prohibida, ni cap membre viril. La presència d’una trentena de nens i nenes jugant a la sorra amb pales i galledes ajudava a donar a l’espai la imatge d’una platja púdica i real on, al final, s’hi van reunir prop de 300 persones.
Mentrestant, a sota les voltes s’hi van congregar dos centenars de voyeurs, la meitat curiosos que no gosaven entrar a la sorra, i l’altra meitat ciutadans indignats que es preguntaven per què l’Ajuntament havia donat permís per organitzar aquella desagradable orgia de carn a la vista.
La celebració del Solàrium va desfermar una insòlita polèmica ciutadana que es va traslladar a la premsa local i al mateix Ajuntament, on durant setmanes es va debatre el tema en els plens, a proposta d’alguns regidors emprenyats. Mentre els uns trobaven que aquell happening no era res de l’altre món i deien que el que s’havia vist a Plaça era el mateix que tothom podia contemplar a Platja d’Aro, altres es mostraven escandalitzats i proclamaven que s’havia profanat la ciutat.
Entre el Solàrium del 82 i la passejada en bicicleta dels dos actors despullats en un estiu marcat per la crisi econòmica, Vic ha evolucionat i poca gent avui s’escandalitza per l’exhibició de carn humana. El públic assistent als dos espectacles va gaudir d’unes merescudes vacances; però mentre molts dels voyeurs del Solàrium només van veure pornografia indecent, els estiuejants del 2008 segurament van considerar que l’autèntica pornografia és la bombolla immobiliària, l’especulació, la pujada de les hipoteques i l’Euribor.