M’agradaria que els Reis Mags, com cada any, vinguessin pel Camí Ral a Cantoni. No hi ha res de més bonic en tot l’any que veure l’estupor esperançador dibuixat a la cara dels nens quan veuen aparèixer en la foscor freda ses Majestats plens d’or i pedreries, i mantells que els cobreixen a ells i les seves barbes mentre una munió de patges que els fan llum amb les torxes perquè no perdin el camí.

M’agradaria que ses Majestats, com que m’he portat mitjanament bé, em deixessin una de les coses que més desitjo en aquest món, i és simplement que tot funcioni bé: que, un cop desfet el món d’il·lusions del 5 i del 6 de gener, el 2014 vagi com ha d’anar, ni més ni menys.

I què vol dir, que el 2014 vagi com ha d’anar? Doncs que la sort ens somrigui a tots i a cadascun de nosaltres. I que sapiguem mantenir ben amunt el llistó d'allò que depèn de nosaltres, que continuï brillant amb llum pròpia. I aquí hi podríem incloure les coses que es fan des de Cantoni, les coses que es fan des d’Osona, i tot el que fa que aquesta terra sigui capdavantera en tantes coses.

I.... (Au, va, Blanca, digue-ho! Mira que et costa, eh?... Tant donar-hi voltes, i al final això és el que realment et mors per dir...), si us plau, Majestats, que la felicitat arribi en forma de referèndum. Que ens escolti i ens entengui el món sencer. Que acabem guanyant sí o sí, o, millor dit, sí i sí, aquest insòlit joc d’escacs de democràcia contra autocràcia.

Porteu-me això, Majestats, i us podeu oblidar de tota la resta... I l’any que ve en tornarem a parlar. De moment, bon any!