Aquests dies veureu que escric, penso i parlo molt de la ciència del sexe. I és que aquest dissabte passat vaig compartir un "cafè científic" al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona amb dos grans companys i científics: la Mara Dierssen, neurobiòloga, i en Pere Estupinyà bioquímic. Tots dos han estudiat la ciència de l'amor i del sexe i ens ajuden a entendre millor què passa al nostre cervell quan ens enamorem, quan ens excitem...

En aquest "cafè científic" vam arribar a conclusions que em van semblar interessants: "Podem descriure què passa al cervell quan ens enamorem, però no per què ens enamorem d'algú en concret", deia la Mara. "Les femelles humanes són de les poques femelles en el món animal que tenen desig sexual tot i no estar ovulant", ens va comentar en Pere.

Ens comportem d'una manera o d'una altra segons si som home o dona, depenent de si hem crescut en un entorn o de l'altre i, a més, tenim a les nostres arrels tota una col·lecció d'hormones, neurotransmissors o gens que configuren la base sobre la que creixerà el nostre ésser a mesura que anem vivint. Això passa, també, pel que fa al nostre comportament sexual.

És divertit veure com hi ha qui desitja atribuir la responsabilitat del nostre comportament només a la nostra part més biològica. I també als que creuen que la societat influeix gairebé al 100 % els nostres comportaments.

Però hi ha moltes coses que influeixen el nostre comportament sexual: testosterona, andrògens, mites, oxitocina, hipocamp, l’ideal d’amor romàntic, la família, dopamina estrògens... Per això jo em situo al mig de tot això. Entenent que la nostra base està regulada pels nostres instints més animals, per les nostres hormones, gens i neurotransmissors però que aquest comportament de base es veu alterat per l'entorn en què creixem.

És molt curiós veure com, pel fet de ser animals, tenim certes parts de la nostra configuració que són tan diferents com mascle o femella. Però també em deixa meravellada veure com científics experts a estudiar la ciència del sexe ens diuen que realment no som tan diferents com sembla.

La diferència és més important en la nostra part més primitiva... però els éssers humans emboliquem la nostra part més prehistòrica amb la nostra immersió en un món amb aprenentatges, cultura, en un món socialitzat. I és aquí quan la mescla de la nostra part  biològica i la nostra part social es barregen fent-nos gairebé imprevisibles. Podem seguir uns patrons però hi ha coses que mai descobrirem.

I ja fa dies que vaig recomanant un llibre, i també ho faré aquí: “S = EX2 La ciència del sexe” (Editorial Debate). És el llibre que ha escrit el company Pere Estupinyà, on recull diferents investigacions sobre sexe i les comparteix amb tots nosaltres perquè puguem entendre millor certs aspectes del nostre comportament sexual .

Vols saber si realment som tan diferents els homes de les dones com sempre s'ha dit? Doncs potser hauries de començar a llegir... jo ja ho estic fent i m’estic divertint moltíssim i aprenent un pilot de coses noves!