En episodis de calor, neu, ventades, llamps o trons, els periodistes, els mitjans de comunicació i, especialment, les dones i els homes del temps ens hem de sentir que som uns exagerats. "No n'hi ha per tant, segur que no serà res". "Tant que dèieu i, al final, res". "Quan aviseu tant, malament, no acaba passant res". "Aquests del temps sembla que disfrutin alarmant-nos". I així una llista llarga. Només de tant en tant se sent algun "ja ho deien ja els de la ràdio".

El cas és que, per molt que ens avisin, la majoria de vegades acaben passant coses evitables. Potser, en lloc de qüestionar-nos si el missatge és exagerat, ens hauríem de preguntar si som prou cívics. Només cal fixar-se en els incendis que hi ha hagut aquestes últimes setmanes a les Terres de l'Ebre. Tant el de Tivissa com el més gran, el de la Torre de l'Espanyol, haurien començat per dues negligències.

Ara, amb aquests focs, ha tocat el rebre als pagesos i, en aquest cas, el debat també va molt més enllà de dues conductes inapropiades. Sigui com sigui, l'incivisme és el pa de cada dia a tot arreu i, encara que els ajuntaments i totes les administracions destinin centenars d'euros a campanyes que en diuen de conscienciació, hi ha coses que no canvien.

Tres exemples. Aquests dies, em preocupa veure com hi ha conductors fumadors que no troben millor cendrer que la finestra del cotxe. Desgraciadament, encara n'hi ha. No és l'únic cas flagrant d'incivisme al voltant: hi ha també els del mòbil. Els anuncis de Trànsit són prou impactants com per deixar el telèfon al seient del costat i, si encara et tempta, als seients del darrere per no arribar-hi. Doncs resulta que no. Ni les multes fan el seu efecte. I el tercer exemple és un altre clàssic actual. Enganxats com estem als telèfons mòbils, és molt probable que s'hagin multiplicat els casos de, literalment, trepitjar merda pel carrer. No estem prou al cas i ja hi som, intenta arreglar allò com puguis.

Llavors, sortim a l'estranger i ens sorprèn, per exemple, trobar-nos ciutats netes, parcs ben cuidats... Si tots plegats (polítics inclosos) fóssim més cívics, potser ja no es diria que els mitjans són uns exagerats en episodis de perill. Però, mentre calguin tantes campanyes preventives i continuem posant en risc els nostres boscos o les nostres vides, tota precaució és poca. Si no s'advertís, després també ens hauríem de sentir allò de 'si ens haguessin avisat...'. Som així! Bon estiu i compte!