Aquesta primavera ha tingut lloc a la UVic-UCC dos congressos internacionals relacionats amb la salut (COHEHRE, del 3 al 5 d'abril) i amb l'educació (ETEN, del 25 al 27 d'abril) i del 5 al 7 de juny en tindrà lloc un tercer dedicat a les ciències de la vida (IROICA). Aquesta és una evidència palpable de l'impuls que ha pres la internacionalització a la Universitat.

Per a una universitat jove com la nostra és important integrar-se a les xarxes internacionals de les seves àrees de coneixement. Això permet  que el professorat entri en contacte amb els avenços i l'evolució d'una determinada ciència arreu el món i pugui oferir als estudiants una visió actualitzada de la seva realitat i dels reptes en què es debat a cada moment. 

Però una vegada assolit aquest objectiu, un segon pas és acollir trobades i congressos d'aquestes xarxes a la pròpia universitat per tal que tant el professorat com els estudiants puguin estar en contacte amb els especialistes que exposen els seus coneixements, avenços i experiències tant pel que fa a la docència com a la recerca. Aleshores s'estableixen contactes tant entre professorat docent i investigador –per afinitats, per àmbits d'interès, per problemàtiques a resoldre, etcètera–, com entre institucions d'arreu, i les relacions i els intercanvis s'expandeixen amb naturalitat. És aleshores quan aquesta universitat pren entitat real entre les altres institucions d'educació superior i passa a tenir carta de naturalesa i un tractament paritari entre les seves homòlogues.

És en aquesta situació que es troba ara la nostra universitat. més de 190 representants de facultats i centres educatius superiors en l’àmbit de la salut i social procedents de 20 països d’Europa es van reunir del 3 al 5 d’abril al campus Vic de la UVic-UCC en la trobada anual del Consortium of Institutes of High Education in Health and Rehabilitation (COHEHRE) impulsat per la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar (FCSB).

Del 24 al 26 d’abril el campus Vic va acollir també el congrés de l’ETEN (European Teacher Education Network), una xarxa internacional en l’àmbit de l’educació, de la qual forma part la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes. El congrés tenia com a objectiu reunir docents de l’àmbit de l’educació per intercanviar experiències, impulsar accions de recerca conjuntes i fomentar possibilitats de cooperació, intercanvi o publicació. En aquesta ocasió, els temes van tenir com a eix central el binomi innovació-educació, per preguntar-se cap a on s’està avançant i es van dur a terme experiències educatives en cinc escoles de Vic i de la comarca.

Aquests han estat els dos primers dels tres congressos internacionals en què professors i investigadors d’estudis superiors de diferents àmbits de coneixement s'han trobat a la UVic fins al mes de juny, en què, entre els dies 5 i 7, també farà la seva trobada anual a la Universitat la xarxa IROICA (International Relations Officers in Life Science Universities), un congrés organitzat per la Facultat de Ciències i Tecnologia (FCT) per a coordinadors de relacions internacionals en l’àmbit de ciències de la vida d’universitats europees. 

No és gaire habitual que tres congressos internacionals tinguin lloc en una mateixa universitat en un període de tres mesos, i per això mateix em plau destacar aquí la feina feta en l'àmbit de la internacionalització per part d'aquestes tres facultats, la d'Educació, Traducció i Ciències Humanes, la de Salut i el Benestar i la de Ciències i Tecnologia, com del conjunt de la Universitat, perquè aquesta, com tantes, és una feina col·lectiva, una feina de molts departaments i de moltes persones orientades cap a un objectiu. I tot això no seria possible sense la feina, pacient però intensa, que du a terme el Vicerectorat de Relacions Internacionals i Formació Continuada amb les corresponents ramificacions a les diverses facultats i departaments.

Passar a ser el punt de trobada internacional de tres àmbits de coneixement en tan poc temps (sense comptar-hi els congressos internacionals de Bioètica, i de Biotecnologia i de Farmacologia –amb premi Nobel inclòs– que també han tingut lloc aquest curs) és un èxit a celebrar, tot i que sense tanta proximitat temporal, ha passat a formar part de la nostra realitat quotidiana. Això va més enllà de celebrar o no un èxit, perquè ja passa a ser una característica intrínseca de la institució , cosa que la fa, òbviament, més internacional, però, i en paral·lel, més connectada, més orientada al món, més forta i més útil al coneixement i, en conseqüència, als estudiants, aquest ciutadans i ciutadanes del món la formació dels quals és la nostra prioritat i el que ens dona sentit com a institució.

No cal dir que aquestes trobades internacionals tenen una repercussió important a la ciutat de Vic, tant pel nombre com per la qualitat dels visitants d'arreu que hi sojornen i que la coneixen, sovint per primera vegada, i de vegades prou a fons, perquè entren amb contacte amb les institucions de l'entorn, siguin educatives, de salut, culturals o artístiques. Les sinèrgies entre la Universitat i la ciutat són, una vegada més, un actiu que ens reforça mútuament.