Tinc un paper del 1847 que he hagut de reestructurar -no estava en gaire bon estat- i després enganxar en un full blanc perquè resisteixi les futures envestides del temps. Més o menys és de mida A5 i el vam trobar fet una bola damunt d'una biga de casa la meva mare, a Cantoni. El paper és un salconduit, i jo m'entretinc a mirar-lo de tant en tant i imaginar-ne una mica la història.

Calculo que és del temps de les guerres carlines. Està signat per un tal Jayme Collell (escrit així), que sembla que era l'alcalde del municipi, de la llavors Santa Maria de Corcó, tot i que el segell no es veu gaire clar, però com que hi ha una cabra al mig, i una "Sta. Maria" és fàcil deduir la resta. El salconduit és en castellà i permet viatjar "dentro del radio de ocho leguas del punto de residencia". Està concedit a Jayme Subirats (també escrit així el nom), que entenc, o dedueixo entre forats que deuen haver rosegat potser els ratolins, que és del municipi. A sota, diu que en Subirats ha pagat un ral per obtenir aquest passi.

A més del permís en qüestió (que, en un altre forat de ratolins o del temps, parla de les autoritats que han de permetre moure's a l'interessat, com ara es pot llegir als carnets de la premsa que cobreix una guerra), en lloc de foto, que encara no existia, n'hi ha la descripció: Edat, 19 anys; Estatura, regular; Cabells castanys; Ulls marrons; Nas ample; Barba, poca; cara, regular; color... ( Hi ha una paraula que no entenc).

Dit això, la meva pregunta és: què hi feia, aquest salconduit, fet un manyoc, sobre una biga de cal Corder encara a finals del segle XX? Penso que segurament en Subirats del segle XIX es va trobar amb problemes o bé va demanar el salconduit per a algú altre que també tenia una estatura regular i una barba "poca", etc., i que no podia demanar-lo per ell mateix perquè no era dels "bons" o dels seus. Com que a cal Corder s'hi quedava gent a dormir, en Subirats li devia dir: "Et deixaré el salconduit damunt d'una biga. Com que ens assemblem, ja farà el fet". Però, ai, l'interessat no va arribar a trobar el salconduit de la biga potser perquè, en temps tan convulsos, el van pelar abans d'arribar a Cantoni.

També podria ser que en Subirats no volgués que li trobessin al damunt, i que el deixés allà per si un dia calia recuperar-lo, i aquell dia no va arribar mai.

Les possibilitats i les opcions, són moltes i diverses. I jo, com us dic, m'entretinc a deduir-les i a fer-ne històries que potser no van anar mai així. Però soc novel·lista i li trobo un perquè. Si algú té una altra idea, serà molt benvinguda.