En els seus inicis a finals del segle XIX en primer lloc la fotografia i després el cinema van néixer en blanc i negre. Abans d'incorporar el color van evolucionar només fins al sèpia, aquell color amarronat clar i nostàlgic de les fotografies dels nostres avis.

Posteriorment la fotografia però sobretot el cinema ha anat evolucionant i actualment ja podem gaudir de sales en fins a 6D: on olors, moviments i efectes especials de tota mena ens fan veure i viure les històries de la gran pantalla gran com si fóssim a dins mateix de l'escena. Com tots sabem a través de la mirada dels nostres propis ulls el món real sempre ha estat en color, ni blanc ni negre, ni tampoc sèpia.

Els Reis de l'Orient també han anat evolucionant en les seves cavalcades per a grans i menuts. És curiós i simptomàtic que fins a aquest 2018 pràcticament ningú s'havia adonat que a molts pobles el rei Baltasar no era un home negre, sinó pintat de negre.

Entre altres connotacions, això fa pensar en la poca serietat a l'hora de representar aquest noble rei mag. Si el pintem, probablement, estarem més a prop d'una rua de carnaval que no pas d'una cavalcada digna, respectuosa i seriosa, tal com mana la tradició catòlica i amb un exemple, ben clar, en la digníssima i històrica (enguany ha arribat al 75è aniversari) de la cavalcada dels Reis de l'Orient de Vic.

I tot plegat estem assistint a un discurs per les dues bandes entre demagògic i hipòcrita entorn del racisme. Cal considerar que molts homes i dones negres del nostre país i de la nostra comarca no són ni tan sols catòlics i això de fer de rei per una estona, no sé, no sé si en el fons els hi fa tanta gràcia o poden arribar a tenir la sensació que els mostrem, com en altres temps vam fer amb el negre de Banyoles.