Vaig quedar gratament sorpresa amb la campanya publicitària del Saló Eròtic de Barcelona. Si encara no heu vist el vídeo de Nacho Vidal pronunciant les paraules “evolucionemos, amemos, follemos”, no us ho podeu perdre.

Només hi ha una cosa que canviaria de l’anunci: quan parla dels consoladors. A mi no m’agrada parlar de consolador ja que un vibrador o un dildo no serveixen per consolar res, serveixen per jugar i passar-ho bé.

Tret d’aquest matís, crec que qui ha escrit el guió del vídeo diu coses molt encertades. I és que quan parlem de sexe, sovint ens escandalitzem i quan veiem imatges de guerres i injustícies ja hi he estem ben acostumats. Per què ens hauria d’escandalitzar quelcom vinculat amb la sexualitat?

Jo sóc partidària de preservar la part íntima de la sexualitat... però penso que vivim en un món on tot allò vinculat a la sexualitat s’ha convertit o en quelcom superficial o s’ha mantingut essent un tabú. O ho convertim en un aparador o ho tapem completament.

Quin seria el punt mig? Doncs penso que seria aquell equilibri en el que poguéssim parlar sense problemes sobre sexualitat, amb sinceritat, reconeixent que no ho sabem tot, que tenim dubtes, que no tot ens surt bé... però també reservant aquelles coses que vulguem a la nostra intimitat (o a la de la parella).

La sexualitat no és res més que passa en el nostre cos i en el nostre cervell, amb el nostre cos i amb el nostre cervell. Per què hi ha qui encara ho veu com quelcom dolent? O encara hi ha qui se n’avergonyeix?

El pes de l’educació marca que sentim aquestes coses, i mica en mica ja es va canviant... però com tots els canvis importants, es fa a pas de tortuga. Arribarem algun dia a trobar l’equilibri?