Com es veu clarament aquests dies, ja ha començat el compte enrere de cara a les eleccions municipals del mes de maig. Els partits i les delegacions locals s'afanyen a tenir les candidatures a punt per tal de posar-se a treballar i que la gent es comenci a familiaritzar amb els noms, sobretot si són nous. Torelló no n'és una excepció.

Per a la capital de la Vall del Ges, aquestes seran unes eleccions molt interessants. Sembla ser que hi pot haver novetats al capdavant de la majoria de les llistes. L'actual alcalde, en Santi Vivet, ja ha anunciat que no es tornaria a presentar. Per tant, segur que tindrem nou alcalde o alcaldessa. El dubte, és clar, és saber de quin partit serà.

Des que es va restaurar la (suposada) democràcia després de la mort de Franco, Torelló només ha tingut alcaldes de l'òrbita convergent i un de socialista. I ara toca fer balanç. Els que som de Torelló, i diria que molta gent de fora també, veu clar que les coses no acaben de rutllar al municipi. Hi ha una sensació generalitzada que el poble ha perdut uns quants llençols en les últimes bugades. I especialment en l'última.

Abans de posar-nos a fer la llista dels llençols perduts, però, voldria posar en valor la figura de l'alcalde Vivet. Els que el coneixem sabem de la seva bonhomia, del seu tracte proper i també del seu compromís amb el poble i el país. Però una cosa és la figura de l'alcalde i una altra de diferent l'acció del consistori. No sempre els alcaldes poden fer les polítiques que voldrien, a vegades per culpa dels pactes de govern, però també molt sovint per consignes de partit, per la influència dels propis regidors, pel poder d'alguns treballadors de l'Ajuntament i també per la pressió dels lobbys locals. El tercer municipi d'Osona no n'ha estat una excepció.

Soc conscient, per suposat, de la dificultat de governar un municipi de 14.000 habitants. I també que és molt fàcil criticar des de fora. Però la sensació que tinc com a pescallunes és que hi ha molts aspectes a millorar. Potser allò que ha tingut més ressò mediàtic durant aquest mandat han estat aquells temes que tenen a veure amb l'oci nocturn, però hi ha molts altres aspectes menys vistosos que han fet detoriar la imatge que té molta gent del municipi. Parlem de com s'han gestionat aspectes relacionats amb el comerç, amb la mobilitat, amb la relació amb les entitats, amb la seguretat ciutadana o amb les inversions en infraestructures.

Possiblement cap d'ells, un per un, són aspectes prou significatius o escandalosos que ens facin afirmar que estem fatal. Però la suma de tots ells fa imprescindible un canvi de rumb de fons que remogui vicis, mals costums i inèrcies perilloses. Per això, més que mai, cal que les regnes del municipi no tornin a estar en mans dels dos partits que l'han conduït fins ara, els entorns de convergència i dels socialistes. I és que per molt que hi hagi algunes cares noves és fa difícil preveure que els que han manat els 40 últims anys tinguin la trempera d'entomar els reptes que Torelló té per davant.

Sempre he pensat que els partits municipals en realitat no són rivals polítics. És claríssim que els grups polítics locals busquen el millor pel poble i que, per tant, juguen tots en el mateix equip. Però com passa amb tots els equips, sempre hi ha uns jugadors que surten de titulars i uns altres que fan de suplents. I quan al final l'equip perd frescor i creativitat i es comença a perdre partits cal canviar el sistema de joc i l'equip titular i no només el capità o el davanter. I això és el que convé ara a Torelló.

No puc amagar que en altres legislatures ja he donat suport al grup de Junts per Torelló que es presenta conjuntament amb ERC a l'alcaldia de Torelló. Com tampoc puc negar que aprecio molt a persones que s'han presentat en altres llistes, que han treballat molt i molt bé pel poble, i que són molt vàlides per jugar de titulars o fer de capità. Però, sincerament, penso que el grup de persones que ERC-JpT està acabant de configurar, amb bons fitxatges, es mereix la confiança de Torelló per ser l'equip titular en la propera legislatura i començar a redreçar el rumb. Almenys així ho han demostrat els jugadors de l'equip que han sortit al camp les últimes temporades.