He sentit a molts hipòcrites cantar sobre l'esperança d'un món millor, més just -diuen-,  amb la igualtat com a doctrina i amb la fraternitat omplint tots i cadascuns dels carrers d'una ciutat de somni on tot és possible. He vist com de la boca de miserables que s'embutxaquen centenars de milers d'euros per emmetzinar adolescents amb una música il·lusòria en sortia la paraula "Revolució" reclamant-la com a pròpia. Els mateixos a qui he vist de bracet amb icones del capitalisme per tal que aquests patrocinessin el seu afany megalòman. He llegit com els més importants mitjans del país donaven veu a la música farsant i que amb tal gest maquiavèl·lic aquesta obra quedava legitimada per sempre, com si el fet d'aglutinar imbecil·litat en pro de la felicitat fos quelcom lloable.

Doncs bé, vull que sapigueu i que no ho oblideu mai de cap manera, i que si és necessari vindria jo mateix a tatuar-vos-ho al front per recordar-vos-ho cada migdia quan us lleveu després de follar-vos a la pobra i plorosa nena adolescent de torn del concert de la nit anterior, que en un veritable món millor, en un món més just, sense hipocresia ni farsants, precisament en el món utòpic que veneu a les vostres cançons, la primera vilesa en desaparèixer serieu vosaltres mateixos i amb vosaltres la vostra música i el verí que l'acompanya. Us ho escriuré amb ferro roent "Escòria"!

Per molt fum que sigueu capaços de vendre, per molt que pugueu engrandir la vostra estàtua a base de somriures fets d'ignorància i tiquets caducats d'esperança fictícia, per molt que tingueu la irresponsabilitat d'anar recobrint el vostre nom a base de capes d'or vingudes del reconeixement d'uns estaments igualment corromputs, per molt que encara porteu la cara pintada i la vostra veritat quedi inadvertida, cada migdia us ho veureu al front: "Escòria".

A mi no m 'enganyeu.