"Una universitat que avança, una universitat que creix" és un dels eslògans que s'han utilitzat els darrers anys en campanyes promocionals de la UVic-UCC, ja a partir de la federació de la Fundació Universitària Balmes (FUBalmes) i el seu campus de Vic amb la Fundació Universitària Bages (FUBages) i el seu de Manresa signat a principis del 2014. Aquella federació, que ha reunit dues ciutats –i no solament des del punt de vista universitari–, va permetre aconseguir la Facultat de Medicina el 2016 dins de la Fundació d'Estudis Superiors en Ciències de la Salut, un tercer ens federatiu vinculat a la FUBalmes i la FUBages i els seus dos campus. Aquest fet crucial només fou possible gràcies a les sinergies, la força i la massa crítica que la federació va desplegar. Ara, el 2020, una quarta peça - Elisava, Escola de Disseny i Enginyeria de Barcelona - s'afegeix a la UVic-UCC per guanyar també massa crítica, visibilitat i presència activa a Barcelona. Aquesta és la nostra visió d'Universitat.

Elisava, per la seva banda, amb la seu acord federatiu amb la UVic-UCC esdevé un centre universitari de ple dret. A partir del curs vinent, es convertirà en la Facultat de Disseny de la UVic-UCC – la seva vuitena facultat -. D'acord amb la identitat organitzativa de la nostra universitat mantindrà l'estructura fundacional pròpia i la capacitat de decisió en els afers interns. Com a part integrant de la UVic-UCC també tindrà veu i vot en el funcionament general de la universitat de la mateixa manera que aquesta participarà en el govern de la Fundació Elisava en els aspectes que impliquen la vida acadèmica.

Òbviament, el pas no està exempt de riscos, tots en som conscients, però també assumim que els avantatges superen amb escreix els obstacles futurs que puguin aparèixer. L'estructura federativa té la virtut de donar prou marge de maniobra a tots els participants perquè respecta les cultures pròpies, alhora que dota a cadascun dels participants de força, visibilitat i capacitat de desplegament de potencialitats i de sinergies que probablement no serien possibles d'assolir separadament. Tot plegat ens fa guanyar alçada, per dir-ho així, la qual cosa eixampla els horitzons a què podem aspirar. Un de molt clar és l'horitzó internacional, en el qual Elisava té una experiència important que, sumada a la pròpia de la universitat, farà que puguem aspirar a ser realment una universitat oberta i amb gran projecció externa. Com he comentat en alguna ocasió, la UVic-UCC té els peus al nostre territori mentre els seus ulls miren al món.

Així doncs, creixem i avancem amb campus i centres a Manresa, Vic, Granollers i Barcelona, però també creixem i avancem a Manlleu, Olot i Sant Hilari Sacalm, on té la seu la Càtedra de l'Aigua, Natura i Benestar compartida amb la Universitat de Girona. I a altres municipis que tenen, a través dels seus alcaldes, veu i vot al Patronat de la FUBalmes, com és el cas de Torelló, Ripoll, Berga, Figueres, Puigcerdà i Prats de Lluçanès. Tot plegat fa de la UVic-UCC una universitat única en molts sentits: en la governança politicoeconòmica basada en el Patronat de la FUBalmes, en la territorialitat que la defineix des del seu naixement i que li ha permès de créixer gràcies a la participació dels municipis, que veuen en la universitat i la societat del coneixement que comporta un projecte de futur fonamental, que adopta l'estructura federal.

Aquest arrelament que en defineix la personalitat, aquesta versatilitat estructural, l'aportació de les experteses de cada un dels actors que la conformen, el sentit de pertinença de la seva comunitat –una virtut que s'ha mostrat essencial per poder donar una resposta positiva en les hores més dures de la pandèmia– fa que la UVic-UCC estigui més i més preparada per afrontar el futur amb garanties. La flexibilitat d'aquesta estructura i del seu model de governança permet adaptacions ràpides a les circumstàncies de cada moment, un tret fonamental en els temps incerts i desconcertants que ens ha tocat de viure.

Un altre factor a tenir en compte és que un dels objectius fonamentals de la creació de la UVic-UCC, l'equilibri territorial, es va fent realitat cada dia que passa. La Catalunya central és ara un irradiador universitari de coneixement, de recerca, de talent, de cultura i d'art que arriba a tot el país i que està en la línia de les economies més pròsperes del planeta. I això és només el principi.

Sí, som una universitat que creix i que avança, i amb la federació amb Elisava hem fet un avenç substancial que serà molt bo per a Elisava i molt bo per a la UVic-UCC, de la qual des d'ara ja és una part fonamental.