ARA A PORTADA
El que s'exposa en aquesta darrera plana em sembla prou coherent: promocionar la música catalana, contribuir a la internacionalització de la música feta a Catalunya, promoure l'ensenyament, recolzar talents, etc. Em sembla coherent, deia, si no fos pel fet gens superflu que aquesta acadèmia, al cap i a la fi, no és altra cosa que un immens fracàs.
Comencem pel nom "Acadèmia Catalana de la Música". Em fa mal d'ulls només de veure-ho: "acadèmia catalana". Però què redimonis és aquest concepte!? Jo vull una òptica universal que posi el punt de mira en un particular. Jo aposto per una acadèmia transversal que versi sobre la música catalana, és a dir, aquella música que s'expressa a través de la catalanitat, tant si té text com si no. I tant si aquest text és en català o amb altres llengües. Que "catalanitat" és un concepte excloent? No ho és, en absolut, és un concepte dignificant. Les músiques que s'expressen a través d'altres caràcters, creguin-me, ja tenen les seves pròpies societats de pensament. I seríem molt il·lusos si penséssim que en algun altre indret, ara per ara, algú s'interessarà per la música que fem des d'aquí. Així que, estimats amics, algú haurà de pensar sobre la música catalana, i no pas catalanament sobre la música.
A més a més, una subtil passejada per les xarxes socials d'aquesta acadèmia ja ens descobreix el pitjor. Inactivitat, superficialitat, derrotisme i sobretot una subordinació màxima i genuflexiva als estaments pseudomusicals que corquen lentament la nostra música. Cap reflexió, cap article, cap estudi, cap referència a la música catalana, cap opinió, cap conclusió, un àrid desert de pensament. En definitiva, que això ni és una acadèmia, ni ho ha estat, ni ho serà mai. No dubto que en el seu origen tingués uns plantejaments i objectius ben utòpics i suggestius -en cap cas acadèmics, bàsicament administratius- però s'ha demostrat ineficaç en tots i cadascun dels seus pilars fundacionals.
És per tot això -i per altres coses no menys importants- que m'he proposat de fundar "L'Acadèmia de la Música Catalana", una societat artística l'objecte d'estudi de la qual sigui la música catalana. Una societat absolutament independent, sense vincles forçats que en limitin el seu abast o en vehiculin les seves decisions cap a interessos particulars. Una societat que legitimi, des del rigor acadèmic, el fenomen musical català en tota la seva dimensió i expressió possible.
Som tan encantats, els músics, que hem anat "permetent" que periodistes, fotògrafs, mànagers, programadors, representants etc... anessin creant el discurs sobre la nostra pròpia disciplina, establissin els cànons estètics preeminents sobre les nostres peces, qualifiquessin -amb una sublim ignorància- la nostra pròpia obra i fins i tot que ens atorguessin diversos premis com si ells estiguessin legitimats per fer-ho! Hem permès, estúpids de nosaltres, que d'altres, siguin qui siguin, tinguessin poder sobre tot el que és estrictament artístic i que és matèria única i exclusiva dels músics. Cadascú el que li pertany, companys.
Des d'aquí estenc la meva mà a aquells músics que vulguin dignificar la disciplina musical ja no només des de la praxi, per descomptat, sinó també des del pensament, des de la reflexió, des del discurs, des d'una nova Acadèmia de la Música Catalana. Vinguem d'on vinguem, amb més o menys afinitats estètiques, al cap i a la fi compartim aquesta mateixa disciplina i som responsables conjunts del seu prestigi present i futur.
Havent-me llicenciat en filosofia a la UAB (disculpin la grosseria de la primera persona, però em provoquen vòmit compulsiu les autoreferenciacions fetes amb terceria), actualment estic minoritzant la meva ignorància musical cursant la carrera de Composició a l'Escola Superior de Música de Catalunya, procés culminatiu dels anys d'academicisme modern al Taller de músics i tradicional, al Conservatori de Vic. Amant declarat -i correspost- de la polèmica, prometo retornar l'essència bèl•lica a la crítica artística i defugir, amb totes les conseqüències implícites, de la compassió vers la mediocritat creativa.
Et pot interessar
- La colònia dels avariats Blanca Busquets
- I si Argüello anés al Cabró Rock? Jordi Serrat
- Trump i l'OTAN o quan la diplomàcia es torna xantatge Toni Poyato
- Què són els centres adscrits? La seva vinculació a la universitat Josep-Eladi Baños
- Els missatges dels ocells Blanca Busquets
- Els nous «altres catalans» en el centenari de Paco Candel Toni Poyato
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Osona?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.