La quantitat de llistes que es presentaran a les eleccions municipals del proper 24 de maig a Vic sembla no tenir fi. L’última i una de les més inesperades és la que s’està gestant entre alguns regidors amb els qui el seu partit no compta a l’hora de confeccionar les candidatures. Amb el suport de l’actual alcalde (qui va assistir a la primera reunió), els regidors Xavier Farrés (independent), Joan López (ERC), Mari Moyano (PSC) o l’exregidor Lluís Casellas (ERC) han mantingut trobades per acabar consensuant una llista al costat d’alguns independents. Entre aquests, també hi ha membres de Reagrupament com Imma Bellafont, Eva Solé o Josep Ramon Soldevila.

Els esquemes programàtics semblen estar ja perfilats, i ara només queda començar a parlar de com es confecciona la llista i qui la pot encapçalar. Una decisió que es vol prendre ràpid ja que la voluntat és de presentar-la de forma oficial no més tard de mitjans de febrer. Veurem si finalment aquesta voluntat acaba essent una realitat.

Per la seva part, Convergència Democràtica té al damunt la taula la possibilitat de no anar al costat d’Unió a les eleccions del maig. La decisió es pot prendre des d’Osona i el nom que s’ha proposat és el de Convergència Municipalista de Catalunya. Des de Vic aquesta és l’opció que amb més bons ulls es veu, ja que creuen que portar la U d’Unió a les sigles els resta votants. Els companys de partit a la comarca, però, no ho veuen tant clar. Trencar la federació a tant poc temps del maig és, per a molts, una crisi que no es poden permetre i que prefereixen posposar. La trobada per prendre la decisió havia de ser aquesta setmana, però el telèfon no ha sonat. Ara tot queda a l’espera de si sona la setmana que ve.

Tornant a Vic, la solució no serà fàcil ja que tant Anna Erra com Josep Arimany han deixat clar que no aniran en el lloc número 2 de la llista. Estratègicament han estat lents, aquest era un tema que ja haurien d’haver tancat a mitjans de l’any passat i ara pensar només en les eleccions, un temps perdut i que els debilita davant dels seus rivals. A dia d’avui, però, l’entesa entre ells sembla una utopia i ens podem trobar amb la creació d’una nova llista per part de qui no surti escollit per la federació com a número 1.

Tindrem temps d’ara al maig per parlar sobre qui s’acaba presentant finalment i qui no ho fa. A dia d’avui poden superar la desena les paperetes que hi haurà per escollir, però no serà fins al dia 24 a la nit quan veurem quines han superat el 5% dels vots, requisit mínim per entrar a l’Ajuntament. Amb tanta atomització, es podria donar una paradoxa: a més candidatures, menys les que hi hagi representades al proper consistori.   

En definitiva i com ja deia Bousset al segle XVII: “La política és un acte d’equil·libri entre la gent que vol entrar i aquells que no en volen sortir”.