Un pescallunes fa unes setmanes passejava el seu quisso quan en tombar la cantonada d’un carrer del nucli antic del poble va veure com una cama s’esmunyia per una finestra baixa d’una casa abandonada. La finestra tenia la persiana avall, però només aixecant-la des de fora amb les mans es podia entrar amb facilitat. Va trucar a la Guàrdia Urbana, que s’hi va acostar i li va dir que ja se’n feia càrrec.

El mateix veí, que també viu al centre del poble, just el dia abans del Carnaval va veure com precisament davant de casa seva dues persones sortien d’una altra casa deshabitada. L’endemà va veure com els propietaris havien tancat i bloquejat des de dins la porta perquè no hi entrés ningú.

Diumenge passat, dia 17 de febrer, el nostre torellonenc va anar a comprar a un dels comerços de comestibles que obre els festius. També era al centre del poble i, a pocs metres, va veure com una parella (binomi, en diuen) de Mossos d’Esquadra i una altra de Guàrdia Urbana entraven i sortien d’un altre habitatge. Una veïna va explicar-li que els propietaris de la vivenda, que està a la venda, s’hi van trobar ocupes, i que no els poden fer fora.

Quan el protagonista d’aquesta història, el mateix diumenge, es disposava a fer la migdiada, va sentir una trencadissa de vidres al carrer. Va treure el cap al balcó i va veure dos individus que tranquil·lament pujaven carrer amunt i desapareixien a la cantonada. Va veure que la casa on feia unes setmanes havia vist que en sortia gent tenia els vidres de la porta d’entrada trencats, però la porta continuava tancada. Amb un rampell d’imprudència, va decidir seguir els dos individus amb el seu cotxe i donant la volta al carrer va poder veure clarament com s’esmunyien a la mateixa casa pel pati posterior. Va tornar a trucar la Policia.

Quan la Guàrdia Urbana va arribar, els va explicar allò que havia vist. Precisament aquell mateix policia era un dels que havia vist al matí a la casa ocupada:
– Avui és el dia dels ocupes, eh?– va dir-li a l’agent.
– La veritat és que hi ha més casos dels que la gent es pensa– va contestar el policia.
Li van demanar detalls descriptius dels individus i també l’adreça exacta del domicili. I se’n va tornar a casa. Un cop a casa, un veí li va explicar que havia escombrat els vidres i un altre li va dir: “Això fa molta por, un dia te’ls pots trobar dins de casa i després, si no canvia la llei, no hi ha manera de treure’ls”.

Arribat el dilluns, el nostre veí decideix explicar-ho a una colla d’amics. Un aprofita la conversa per comentar el cas d’un propietari d’un altre poble de la comarca que va decidir convidar a unes rondes de cerveses una colla després que anessin a fer fora uns ocupes que vivien en uns pisos de la seva propietat. I un altre explica el cas d’unes famílies que estan instal·lades des de fa temps, sense pagar lloguer, en un bloc que no té les condicions higièniques ni de salubritat per viure-hi. 

Es fa estrany parlar d’ocupes a Torelló. No hi estem acostumats i ens sembla una realitat més pròpia de Barcelona i l’àrea metropolitana. Però, pel que sembla, i com diu l’agent urbà, és una realitat molt present al nostre municipi. 

Sense disposar de més dades, i d’un estudi molt més acurat dels casos i el tipus d’ocupes, es fa difícil explicar davant de quin fenomen ens trobem, si realment n’hi ha molts i quines en són les causes. Però el que sembla evident és que, en part, està relacionat amb l’abandonament que està patint el nucli antic del poble. Cada vegada tenim més cases deshabitades, algunes amb cartells d’”En Venda” des de fa molts anys, i d’aquestes n’hi ha en un estat molt deplorable, fins i tot perillós. Podem veure que hi torna a haver alguna vivenda en obres, però encara són poques. També estan tancant cada vegada més comerços i han anat desapareixent locals de restauració i d’oci nocturn que donaven molta vida al poble. També s’ha de dir que sembla que aviat s’obriran nous locals, però encara se n’haurien d’obrir més.

Abans que hàgim de lamentar algun incident greu, abans que aquest fenomen de l’ocupació es converteixi en un problema endèmic i de convivència i abans que es comenci a criminalitzar certs col·lectius, caldria fer un estudi rigorós dels casos per afrontar-los amb determinació. Un cop analitzats, s’ha d’elaborar un pla ben coordinat que impliqui totes les regidories i administracions sense descuidar cap dels ciutadans afectats, inclosos els propis ocupes.