Que el bus urbà de Vic no respon a les necessitats dels joves i infants és evident. Només cal consultar les validacions anuals de la targeta T-16 i dividir-les pel nombre de persones escolaritzades a la ciutat per evidenciar que de mitjana tan sols es realitzen 2,8 trajectes amb el bus urbà a l’any per infant/jove entre 4 i 16 anys.

El transport públic ha de donar resposta a les necessitats de mobilitat del conjunt de la ciutadania, tenint en consideració que hi ha col·lectius especialment sensibles, i els infants i els joves en són un. El baix nombre de validacions de la T-16, la targeta que permet a la població entre 4 i 16 anys viatjar de manera gratuïta (s'han de pagar 35 euros una sola vegada per la seva gestió í emissió), és una clara mostra de la ineficiència del bus urbà de Vic.

Vic disposa d’un mapa escolar amb una alta concentració d’escoles concertades al centre de la ciutat mentre que les escoles i instituts públics estan situats principalment als extrems o en nuclis disseminats, fet que provoca que en el cas d'optar per l'educació pública moltes famílies hagin de dur a terme desplaçaments amb una distància considerable on de manera predominant es tria el vehicle privat per realitzar-la.

Actualment hi ha nombrosos centres educatius on el bus urbà passa 20 minuts abans de l'obertura de les seves portes, fet que suposa deixar a la canalla esperant al carrer aquests 20 minuts, el mateix passa a la sortida de l'escola, on en molts centres els infants han d'esperar 20 minuts a la parada de bus, i a aquesta mala coordinació d'horaris cal afegir-li la constant manca de puntualitat, fet que fa que en les escoles on el bus té l'hora prevista d'arribada pocs minuts abans de l'obertura de portes de l'escola, si es vol assegurar arribar puntual cal agafar el bus anterior que passa mitjan hora abans.

La situació s’agreuja quan el que es vol fer és anar en bus a buscar a la canalla a l'escola, ja que el trajecte d'anada i tornada si es fa en de bus urbà en molts casos s’allarga una hora i mitja, un temps excessiu en una ciutat de la mida de Vic.

Una xarxa de transport públic eficient no només contribuiria a reduir l'ús del vehicle privat a la ciutat sinó que també dotaria als infants i al jovent d’autonomia per poder desplaçar-se de manera independent. Però alhora cal tenir ben present que el bus urbà és un servei deficitari, que paguem entre tots i totes, i per aquesta raó també cal que com a ciutadans exigim que s'analitzin les necessitats reals dels usuaris, posant l'atenció necessària en col·lectius i trajectes especialment sensibles, com ho són els trajectes per anar als centres educatius, els polígons industrials  o els CAP, i es trobin solucions que passin per una reestructuració de línies i horaris.