L’any 1984, en un moment de molt rebuig social i institucional cap al col·lectiu de gais i lesbianes i de forta repressió del govern conservador de Margaret Thatcher als miners en vaga al Regne Unit, Mark Ashton, un membre del Partit Comunista i activista homosexual, va liderar una recol·lecta de diners per donar suport als miners. Així va néixer el LGSM (Lesbians and Gais Support de Minners).

El paper del LGSM va ser, al meu entendre, determinant no només per l’alta suma de diners que van arribar a recollir i que van donar als pobles de diferents valls del sud de Gal·les sinó per la idea de solidaritat entre comunitats aparentment amb tan poques coses en comú que va tenir Mark Ashton. Ashton considerava que no tenia sentit defensar la comunitat gai sense preocupar-se dels problemes d’altres comunitats que també rebien la repressió del govern conservador.

El reportatge “All Out! Dancing in Dulais”, fet durant aquella etapa per part de la comunitat gai, fa sentir la veu dels miners i especialment de les seves dones, que expliquen que si bé primerament no sabien què esperar d’aquesta insòlita donació, el fet de conèixer gent gai i lesbiana els va fer reflexionar sobre la idea de solidaritat entre comunitats.

Aquest any en farà 30 que els miners van participar activament en el dia de l’Orgull Gai de Londres. Cinc anys després, l'Organització Mundial de la Salut va deixar de considerar l'homosexualitat una malaltia mental, un 17 de maig, data en la qual se celebra el dia contra l'homofòbia.

Les dates commemoratives són un bon moment per mirar enrere i reconèixer els canvis que s'han dut a terme gràcies a la lluita dels qui ens han precedit, però també per mirar endavant amb noves etapes que ens toquen ben de prop: a Osona fa pocs dies s'ha iniciat la fase de diagnosi dels Plans locals per raó d'orientació sexual i d'identitat de gènere en nombrosos ajuntaments i al Consell Comarcal, uns plans locals que de ben segur vetllaran pels drets del col·lectiu de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals, que aconseguiran que tinguem una comarca amb tots els colors, i que faran que tothom sigui una mica més lliure, perquè quan es defensen els drets de les minories, es defensen també els drets de la majoria.