El món és ben curiós... a cadascú li agraden un tipus de persones i no a tots ens agrada el mateix. Suposo que és una sort ja que sinó ens barallaríem sempre pels quatre o per les quatre de sempre. Pels gustos, els colors, diuen. I queda demostrat que de gustos n’hi ha molts. Però... què fa que ens fixem en algú? Què fa que escollim una parella i no una altra?

M’agradaria proposar-vos un experiment. Voldria que m’expliquéssiu què us va atraure de bones a primeres de la vostra parella. Penseu-ho bé. Què és el primer que us va cridar l’atenció? Allò que us va enamorar? I, més endavant, quan veu començar la relació, què us va fer pensar que era la persona amb la que volíeu estar, amb la que construir l’amor? Us proposo que comenteu de manera anònima aquí a l’article i ens expliqueu què us va enamorar de la parella i què us va fer decidir que sí que volíeu crear una relació de parella. També m’ho podeu explicar per correu electrònic (e.crespi@interpersonal.cat).

Sovint, allò que ens atrau d’una persona sol ser quelcom físic però immediatament ho relacionem amb alguna cosa que ens emociona: com ens mira, com ens somriu, com ens  desperta desig i passió... i, mica en mica, a mesura que coneixem aquesta persona, anem descobrint com és de veritat, en el món real.

Quan ens enamorem flotem en un món irreal durant un temps però arriba un moment que baixem dels núvols i hauríem de descobrir l’autenticitat de la persona que tenim al davant. I un cop descobrim com és de veritat, hauríem de decidir si realment volem construir l’amor amb ella o no. L’amor es construeix a partir del que és autèntic, no d’allò que ens hem imaginat.

Per això l’enamorament pot ser enganyós ja que, sota aquest estat alterat de la nostra ment, no veiem amb claredat, ni sentim de veritat... estem com posseïts. És com si Cupido ens hagués robat el cervell!

És quan tot torna al seu lloc i la bogeria baixa (tot i que sempre és bo conservar-ne una mica) que veiem a l’altra persona tal i com és (o l’hauríem de veure). I és llavors quan hem de pensar i decidir si volem fer un pas endavant amb ella o no. Penso que és important ser conscients d’allò que ens va enamorar i d’allò que ens va fer voler construir amor amb la nostra parella...

No acabo aquí l’experiment, us demanaré alguna cosa més:

• El que us va enamorar i el que us va fer voler construir l’amor... on és ara? La vostra parella encara conserva alguna de les coses que et van atraure cap a ella? I tu ja la mires amb els mateixos ulls amb els que la vas mirar el primer dia?

• I allò que us va fer pensar que realment volíeu crear un projecte de parella en comú? Encara ho té? Tu ja li busques?

• I el que li va agradar a la vostra parella de vosaltres... encara ho teniu?

Per ajudar-nos a conservar certa emoció, certes papallones, hem de ser conscients d’allò que ens va agradar i que encara ens agrada de la nostra parella. M’encantaria que comencéssiu a fer una llista d’aquelles coses que us agraden de la vostra parella... de vegades, ens pensem que ho tenim tant clar que ni hi pensem. Per què no ho fem una mica més conscient?

I ara us proposo un regal envers la vostra parella: anoteu aquestes virtuts, allò que tant us agrada de la vostra parella, en un paper. Per què no li regaleu? A tothom li agrada que la parella lli digui què fa que l’estimi... us convido a fer-ho!