Aquest passat dilluns, 23 de setembre, tenia festa perquè a la feina fèiem pont. Vaig aprofitar per anar a buscar bolets. O a caçar-ne, com més us plagui. Abans que sortís el sol, ja pujava muntanya amunt. De tant en tant, quan el mòbil trobava cobertura, m'entraven missatges de WhatsApp. La majoria d'ells eren per felicitar, en xats diferents, dues amigues que feien anys. Però, de cop, també vaig començar a rebre avisos dels mitjans als quals estic subscrit que advertien que l'institut armat espanyol havia entrat a diferents domicilis a detenir persones acusades de terrorisme. I, a partir d'aquí, va ser un no parar de missatges.

Poc a poc s'anaven coneixent detalls dels llocs a on es practicaven les detencions. Però, abans de saber-se que una s'havia fet a Sant Pere de Torelló, en un dels xats, entre felicitacions d'aniversari, a les 9 del matí vaig llegir: "per cert, avui volten guardiacivils armats per carreteres secundàries de la Vall del Ges parant cotxes i demanant DNI. Algú sap si ha passat algu?". Els diferents xats van començar a bullir. En un altre van reenviar un missatge que deia: "diuen que hi ha la guàrdia civil a Sant Vicenç de Torelló fent registres. Diuen que han trobat explosius o detonadors a cases d'indepes CDR" i a continuació qui ens l'envia deia: "sabeu algu d'això? No sé si és una broma...".

Quan es van començar a confirmar les dades i ja se sabia que un dels detinguts era de Sant Pere, ja portava desenes i desenes de missatges d'amics, familiars i companys de feina. D'aquí i d'allà. La incredulitat i especulació inicials es van anar convertint en indignació. En cap dels xats hi havia dubtes: aquesta era una altra operació de l'Estat per desprestigiar i criminalitzar l'independentisme. Només recordo una sola persona, entre unes quantes desenes, que va dubtar: "No m'estranyaria que algú decidís echarse al monte". Tot i que també reconeixia que tot plegat feia un bon tuf de muntatge.

Aquestes són alguns dels missatges que vaig rebre cap al migdia: "Pretenen criminalitzar-nos i esporuguir-nos de cara a la sentència"; "Es pensen que som imbècils, necessiten generar un entorn com ETA al País Basc per desmobilitzar el moviment. Si no fos perquè és tan greu és perquè ens n'encardem a la cara"; "I després ens demanen que no odiem"; "Són tan rucs que tornaran a aixecar el suflé"; "Ara ens toca a nosaltres demostrar que no ens fan por, que ens anirem rellevant i persistirem en l'objectiu de la República".

Ja sé que direu que tinc grups molt polititzats i que el meu entorn més proper és independentista. Però em sembla que aquesta manera de pensar dels missatges reproduïts és majoritari a Catalunya i ho ha estat des del primer moment. Els antecedents del País Basc, però també d'altres recents a Catalunya, fan evident que darrere aquestes operacions hi ha la intenció de l'Estat d'escampar el terror entre l'independentisme i criminalitzar-lo encara que amb el temps es pugui demostrar que les acusacions, o almenys una immensa majoria d'elles, eren falses. Se'n diu terrorisme d'Estat. I sí que fa por, no ho podem negar, perquè la impunitat és màxima. I també fa por perquè a la resta de l'Estat aquest missatge arriba sense matisos, la premsa n'és còmplice. Sobre això, recomano la lectura del llibre El Director de David Jiménez. El que fou director d'El Mundo, que públicament s'ha manifestat contrari al procés d'independència i, per tant, poc sospitós en aquest sentit, explica amb pèls i senyals com funcionen les clavegueres de l'Estat a l'hora de manipular i tergiversar la informació. Noms com els de Villarejo o l'exministre de l'Interior, Fernández Díaz, hi apareixen citats constantment.

Tinc la sospita que la por no paralitzarà a la gent i que, més aviat, aconseguirà l'efecte contrari i per exemplificar-ho aquesta frase que es va sentir el mateix dilluns al vespre a la manifestació de la Plaça Major de Vic en contra de les detencions i que la gent va aplaudir efusivament: "quan arribi el moment hi haurà d'haver una resposta justa i proporcionada al mal que ens estan infringint".