Quinze mil. Aviat s’és dit. Repartides per tot el país. Més de dues tones de fusta. Fusta reciclada de palets. Palets que no han cremat, que no han aportat més diòxid de carboni a la ja prou opulenta atmosfera. Hores i més hores de tallar fusta de palet. En solitud o amb tallers per a grups d’aprenents d’edats i orígens diversos. Recerca i desenvolupament en estat pur. Disseny, fins i tot, d’un model de caixa niu denominada arreu com el model “Calldetenes” (patentat amb la denominació “caixa-niu GACO 2000”).

El món per un forat. Un forat modest, rodó, penjat d’una branca, determinat per sis seccions de fusta reciclada. Un forat protector, que substitueix la manca de boscos madurs amb orificis suficients on fer niu. Un forat obert, una finestra perfecta per a l’estudi dels costums i preferències d’aquests parents plomats dels dinosaures, i que acosta la natura als nostres jardins. Un forat que controla les plagues agrícoles i forestals dels humans: on entren i surten pares volàtils, atrafegats en la cerca i captura de menges delicioses, que deixen a la boca, sempre oberta i afamada, dels menuts. Un forat on es gesten migracions extenses, fins i tot exòtiques. Oportunitats per eixir de l’ou a la porta del món.

El dissabte 5 de març de 2015 han produït la caixa niu, i el forat quinze mil. Des del 1984, han permès la naixença de cent, dos-cents, tres-cents mil ocells? O més. Qui ho sap! S’ha celebrat amb tots els honors: una matinal d’anellament científic d’ocells a la riba del Ter, a l’illa del Sorral o de Gallifa (les Masies de Voltregà), on han comparegut mig centenar llarg d’amants i amics de la natura, pigots garsers, un corb marí, pinsans, mallerengues carboneres i blaves, raspinells, tallarols de casquet, merles, tords, una becada, una òliba. Coca, calçots, vi i més coca.  

En Llorenç, en Miquel, en Joan... El nucli originari, voluntari, voluntariós, amable, pacient i persistent del Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona. I en Jordi, en Roger, la Bet, en Xevi i molts més. Moltes gràcies i per molts anys!