Va ser Einstein qui va dir que la bogeria dels éssers humans rau en fer una vegada i una la mateixa cosa esperant obtenir resultats diferents. I és que no sé si us heu trobat alguna vegada que hi ha quelcom que no us acaba de sortir bé però intenteu fer el mateix de sempre amb l’esperança que algun dia, com per art de màgia, sí que surti bé. I, normalment, continua sense anar bé.

Això passa en molts dels àmbits de la nostra vida però sabeu que jo parlo, sobretot, d’aquells aspectes que afecten la nostra sexualitat, la nostra vida de parella i, en el fons, la nostra pròpia essència com a persones. Moltes vegades ens encallem i l’única manera de desencallar-nos és buscar alternatives a allò que estem fent.

A partir d’aquí se m’acudeix convidar-te a buscar aquelles coses que tant en la teva vida afectiva i sexual i en la teva vida de parella (i inclús a nivell individual) no estan sortint com tu voldries. Mira què estàs fent per intentar resoldre-ho. Te’n surts? No? Doncs et proposo que intentis fer quelcom diferent, realista però diferent.

A nivell terapèutic ens trobem que moltes vegades les parelles opten per callar enlloc de comentar obertament aquells aspectes que podrien millorar (és a dir, allò que no està funcionant suficientment bé) i esperen que l’altre endevini què hauria de canviar. Això té tendència a no funcionar, per tant, proposem un canvi... i si trobem la manera de comentar-li a la parella quines són aquelles coses que s’haurien de treballar per millorar-les? (Tot això també es pot aplicar en l’àmbit de la sexualitat).

Pensem una cosa: una parella volem que sigui una “inversió a llarg plaç”, oi? El que abans se’n deia “per a tota la vida”. Doncs el més lògic és que tot no funcioni a la perfecció des del començament. De fet, la relació de parella (i la sexualitat en la parella també) pot anar oscil·lant i, de fet, va oscil·lant al llarg de tot el recorregut comú. Hi haurà moments on tot anirà bé sense necessitat de fer gaire esforç i en d’altres èpoques ens haurem d’aplicar més per tal que tot funcioni.

És la història de les relacions de parella. No sempre tot va igual de bé. Hi ha èpoques millors i d’altres pitjors, com se sol dir. I si ens trobem davant d’una època en què quelcom no acaba de funcionar, esperarem que es resolgui fent allò que sabem que no ens ajuda? O farem el pas, que sovint costa molt, de verbalitzar allò que desitgem i volem? I si en parlem... ho farem de la mateixa manera que ho fem sempre i que només ens aporta disgustos o intentarem fer quelcom diferent per veure si realment ens pot funcionar?

Per introduir el canvi en la nostra vida i millorar certes coses, hem de ser nosaltres mateixes i nosaltres mateixos qui canviem la manera d’enfocar i d’intentar resoldre allò que ens crea un problema. Jo us proposo que ho apliquem a la parella però... per què no aplicar-ho a la vida en general?