Qualsevol que observi com van de plens els autobusos que surten de Girona i arriben a Vic a primera hora del matí s'adonarà de l'augment de la demanda en el servei. Sobretot el dilluns en hora punta, no hi queda cap plaça lliure. Igualment, de Vic a Girona l'afluència de passatgers ha crescut de forma espectacular aquest curs, de manera principal amb joves universitaris o de cicle formatius que estudien a Vic i tornen a casa cada dia (alguns), o osonencs que van a classe a la capital gironina. El perfil majoritari és estudiantil, però també un gruix significatiu són treballadors d'origen magribí, subsaharià o llatinoamericà. Gent de classes populars que miren la butxaca abans de desplaçar-se i opten pel més econòmic.
Confesso que fa anys, quan es va desdoblar l'Eix Transversal, jo era una mica escèptic amb la propaganda de la Generalitat que ens bombardejava amb missatges sobre com s'enfortirien els vincles entre Girona i Lleida, o entre aquestes capitals i la Catalunya interior. Així mateix, quan es va estrenar l'Eix Bus, veia un excés d'eufòria en les seves previsions optimistes. Em pensava que, com que la demografia d'aquestes comarques no és comparable amb la superpoblació barcelonina, per bona voluntat que s'hi posés, els busos de Girona a Vic costarien d'omplir o anirien ben buits. No és el cas.
La clau de l'èxit és en el preu. Amb la targeta corresponent, es poden carregar per exemple 50 euros, que es converteixen en 100 euros, ja que la meitat de l'import del viatge és subvencionat sense que l'hagi de pagar l'usuari. Això significa que si un tiquet val 5,30 euros de Vic a Girona, el cost real que ha de pagar el viatjant és només de 2,65 euros. Si un gironí estudia a Vic, pot anar i tornar cada dia (10 viatges) per tan sols 26,50 euros a la setmana. En canvi, per fer els mateixos trajectes, un automòbil privat gasta ben bé 80 euros, de xifra mitjana en un cotxe dièsel. Dependrà, es clar, de la tarifa conjuntural del combustible, del model del turisme i de la velocitat de conducció. En qualsevol cas, no exagero, més aviat em quedo curt: el total es pot disparar força més i sense comptar-hi el desgast del cotxe, manteniment, l'assegurança, etc.
Em sembla oportú escriure aquestes ratlles sobre l'Eix Bus, una línia de transport que funciona, i confrontar-la amb el desastre de Rodalies. El malestar amb Rodalies no és per vici, ni per la cultura de la queixa, ni per victimisme català, ni és cap "mantra" com va dir un alt càrrec del Ministeri en una reunió a Vic aquest octubre. El malestar fa massa temps que dura i encara que les inversions ja arriben, la deixadesa acumulada ha fet que plogui sobre mullat. A Rodalies, on mai han faltat viatgers, falla l'organització general.
Aquest dilluns 16 d'octubre, per exemple, es va produir de nou el caos a Rodalies i al transport públic en general per diverses incidències. La crònica d'Irene Giménez i Patricia Vélez a Nació va narrar-nos les llargues esperes i la desorientació viscuda pels autobusos alternatius anunciats arran del tall entre Parets del Vallès i la Garriga per les obres del desdoblament de la via. Una colla d'estudiants meus van arribar, un cop més, tard a classe. No van partir de Barcelona fins a les 8:20 perquè ni el bus de les 7:40, ni el de les 8:00, ni el de les 8:10 es van presentar a l'hora.
Ja sé que dilluns va ser un dia negre en la circulació a Barcelona i que si passen accidents o avaries cal paciència. Ja sé que el trasbals era inevitable. Ja sé que les interrupcions són imprescindibles quan hi ha obres. Però també és ben cert que la gestió és, com a mínim, millorable. Són massa anys d'incidències acumulades a tot Catalunya, algunes tan inexplicables com el famós incendi a una catenària a Gavà a causa d'un llamp inventat pel Ministeri. L'any 2022, els minuts de retard acumulats a l'R3, només a Osona i el Ripollès, van ser 7.334.
Els experts en la mobilitat a Osona lògicament prioritzen les bones connexions ferroviàries amb Barcelona. Benvingut sigui el desdoblament que a la sortida de Vic ja ha començat a executar-se i a agafar forma. A banda, però, de la millora en l'accés reivindicat amb la capital catalana per l'R3, penso que cal fixar-se en tots els altres trams o línies supracomarcals -per tren o per carretera, segons cada cas-, que enllacen la comarca amb el Ripollès, la Garrotxa, el Bages, el Vallès Oriental o amb allà on sigui, i fer una anàlisi acurada per revisar les freqüències i pensar en nous incentius i millores.
La política de subvenció encara té marge per créixer molt més del que ja es fa avui amb bonificacions per a joves o altres tipus de descomptes. Són prou sabuts els avantatges del transport públic: menys emissions, menys ocupació de l'espai, més sostenibilitat, més seguretat viària, més cohesió territorial, més igualtat d'oportunitats i més possibilitats de teixir un país vertebrat que no depengui de conductors solitaris estressats al volant.
Per avançar en el camí dels nous temps per la urgència climàtica, cal que culmini d'una punyetera vegada el traspàs de Rodalies al govern català, sense més jocs de mans ni trampes en la negociació per la investidura de Pedro Sánchez. Prou sabem que Madrid és massa lluny i és massa insensible per governar les nostres infraestructures. La proximitat hauria de ser un guany a l'hora d'administrar allò que afecta la quotidianitat dels ciutadans de Catalunya.
Confesso que fa anys, quan es va desdoblar l'Eix Transversal, jo era una mica escèptic amb la propaganda de la Generalitat que ens bombardejava amb missatges sobre com s'enfortirien els vincles entre Girona i Lleida, o entre aquestes capitals i la Catalunya interior. Així mateix, quan es va estrenar l'Eix Bus, veia un excés d'eufòria en les seves previsions optimistes. Em pensava que, com que la demografia d'aquestes comarques no és comparable amb la superpoblació barcelonina, per bona voluntat que s'hi posés, els busos de Girona a Vic costarien d'omplir o anirien ben buits. No és el cas.
La clau de l'èxit és en el preu. Amb la targeta corresponent, es poden carregar per exemple 50 euros, que es converteixen en 100 euros, ja que la meitat de l'import del viatge és subvencionat sense que l'hagi de pagar l'usuari. Això significa que si un tiquet val 5,30 euros de Vic a Girona, el cost real que ha de pagar el viatjant és només de 2,65 euros. Si un gironí estudia a Vic, pot anar i tornar cada dia (10 viatges) per tan sols 26,50 euros a la setmana. En canvi, per fer els mateixos trajectes, un automòbil privat gasta ben bé 80 euros, de xifra mitjana en un cotxe dièsel. Dependrà, es clar, de la tarifa conjuntural del combustible, del model del turisme i de la velocitat de conducció. En qualsevol cas, no exagero, més aviat em quedo curt: el total es pot disparar força més i sense comptar-hi el desgast del cotxe, manteniment, l'assegurança, etc.
Em sembla oportú escriure aquestes ratlles sobre l'Eix Bus, una línia de transport que funciona, i confrontar-la amb el desastre de Rodalies. El malestar amb Rodalies no és per vici, ni per la cultura de la queixa, ni per victimisme català, ni és cap "mantra" com va dir un alt càrrec del Ministeri en una reunió a Vic aquest octubre. El malestar fa massa temps que dura i encara que les inversions ja arriben, la deixadesa acumulada ha fet que plogui sobre mullat. A Rodalies, on mai han faltat viatgers, falla l'organització general.
Aquest dilluns 16 d'octubre, per exemple, es va produir de nou el caos a Rodalies i al transport públic en general per diverses incidències. La crònica d'Irene Giménez i Patricia Vélez a Nació va narrar-nos les llargues esperes i la desorientació viscuda pels autobusos alternatius anunciats arran del tall entre Parets del Vallès i la Garriga per les obres del desdoblament de la via. Una colla d'estudiants meus van arribar, un cop més, tard a classe. No van partir de Barcelona fins a les 8:20 perquè ni el bus de les 7:40, ni el de les 8:00, ni el de les 8:10 es van presentar a l'hora.
Ja sé que dilluns va ser un dia negre en la circulació a Barcelona i que si passen accidents o avaries cal paciència. Ja sé que el trasbals era inevitable. Ja sé que les interrupcions són imprescindibles quan hi ha obres. Però també és ben cert que la gestió és, com a mínim, millorable. Són massa anys d'incidències acumulades a tot Catalunya, algunes tan inexplicables com el famós incendi a una catenària a Gavà a causa d'un llamp inventat pel Ministeri. L'any 2022, els minuts de retard acumulats a l'R3, només a Osona i el Ripollès, van ser 7.334.
Els experts en la mobilitat a Osona lògicament prioritzen les bones connexions ferroviàries amb Barcelona. Benvingut sigui el desdoblament que a la sortida de Vic ja ha començat a executar-se i a agafar forma. A banda, però, de la millora en l'accés reivindicat amb la capital catalana per l'R3, penso que cal fixar-se en tots els altres trams o línies supracomarcals -per tren o per carretera, segons cada cas-, que enllacen la comarca amb el Ripollès, la Garrotxa, el Bages, el Vallès Oriental o amb allà on sigui, i fer una anàlisi acurada per revisar les freqüències i pensar en nous incentius i millores.
La política de subvenció encara té marge per créixer molt més del que ja es fa avui amb bonificacions per a joves o altres tipus de descomptes. Són prou sabuts els avantatges del transport públic: menys emissions, menys ocupació de l'espai, més sostenibilitat, més seguretat viària, més cohesió territorial, més igualtat d'oportunitats i més possibilitats de teixir un país vertebrat que no depengui de conductors solitaris estressats al volant.
Per avançar en el camí dels nous temps per la urgència climàtica, cal que culmini d'una punyetera vegada el traspàs de Rodalies al govern català, sense més jocs de mans ni trampes en la negociació per la investidura de Pedro Sánchez. Prou sabem que Madrid és massa lluny i és massa insensible per governar les nostres infraestructures. La proximitat hauria de ser un guany a l'hora d'administrar allò que afecta la quotidianitat dels ciutadans de Catalunya.