Caminant pel Collsacabra, es descobreixen molts rastres d'altres temps. Els més antics, acostumen a ser dòlmens o el que el capellà i escriptor Fortià Solà en deia "Túmuls funeraris (..) i que eren bastits amb tot l'enginy de què disposava l'home en aquells temps". Solà va escriure aquestes paraules al llibre El Cabrerès, del 1933, i de lectura obligada per als nens de l'Escola Parroquial de Cantonigròs en aquells temps.
Deia, també, que en aquesta mena de construccions hi han aparegut "no pocs fragments d'ossos humans (...) i altres objectes, consistents en petites rodelles de collar, d'os, perforades", etc. D'aquests túmuls funeraris jo en tinc localitzats i vist tres. Es troben amb naturalitat, sense necessitat de desviar-se, un al camí ral entre l'Esquirol i Cantonigròs, al terme del mas Arquerons, i un altre, és a la sortida de Tavertet anant cap a l'Avenc; El tercer és darrere l'ermita romànica de Sant Corneli, just al costat de l'edificació d'aquesta entranyable esglesiola que pertany a Tavertet. M'hi assec sovint a esmorzar quan camino, la muntanyeta que sosté el conjunt megalític és un excel·lent seient de cara al sol per menjar-hi un entrepà. (No sé què pensarien els homes i dones del neolític si em veiessin profanar els morts d'aquesta manera tan poca-solta, si em sembla que ja coïen pa, però no crec que en fessin dues llesques amb un tros de sobrassada o formatge a dins).
Segur que coneixeu les cingleres impressionants de Tavertet. I bé, aquests cingles també amaguen baumes (balmes, en català normatiu, però "baumes" és com es diu aquí i m'agrada més). Les baumes són coves a mitges, tot just entrants a la roca, on jo i molts dels que fem muntanya a peu o amb bicicleta ens hem resguardat de la pluja no poques vegades. (Per si algú s'agafa a la idea, ep, si hi ha tempesta això només es pot fer quan la bauma és al mig del bosc, perquè, sense arbres, els llamps busquen precisament forats i esquerdes a les roques per anar-hi a parar. No cal morir dins una bauma només per no mullar-se!). Podria semblar que Tavertet era massa terra endins per als primitius, per als anomenats "troglodites" (que vol dir que viuen en coves), però és que el fet de no tenir satèl·lits artificials i no saber què era la intel·ligència artificial, no privava aquesta gent de tenir bones cames i enginy per anar a trobar un territori més aviat emboscat, agradable a l'estiu i fred a l'hivern (però tenien foc i tenien pells per tapar-se), on podien defensar-se més bé dels rivals o dels enemics, de les bèsties, també de les humanes, que igualment buscaven un lloc per instal·lar-se. I només faltava que hi hagués aquestes mitges coves anomenades baumes on la llum natural era un regal per a una vida molt fosca.
Soc del parer que encara hi ha molt per descobrir, o almenys per investigar, d'aquella època. Hi ha zones de bosc verge i tanta cinglera, i pedres que no se sap exactament què són encara perquè no es troben en cap camí de pas per a ningú i perquè els arqueòlegs no s'hi han interessat o no han tingut temps ni diners per fer-ho. El dia que algú s'hi posi, en sortirà amb les mans plenes, n'estic segura. No de troglodites, però sí d'un material històric de primer ordre.